Un jutge americà interpel.la amb el seu exemple als jutges Pablo Llarena, Manuel Marchena i similars. El jutge americà demostra que la justícia es humana, o no es justícia ni humana. Contrasta amb la prepotència dels jutges espanyols i la seva hostilitat contra els polítics catalans en injusta presó preventiva.
Un vídeo a les xarxes socials mostra un judici en que els protagonistes son el jutge i l’acusat. Un dels presents a la sala es el fill del jutge. La sessió es desenvolupa de manera civilitzada i respectuosa.
JUTGE. Se l’acusa d’excés de velocitat en zona escolar.
ACUSAT. ¿Disculpi?
JUTGE. Se l’acusa d’excés de velocitat en zona escolar. Anava més ràpid del permès en una zona escolar.
ACUSAT. No condueixo tan ràpid, jutge, tinc 96 anys. I condueixo poc a poc. Només condueixo si és imprescindible. Portava el meu fill a fer-se anàlisis de sang. És minusvàlid.
JUTGE. ¿Portava al seu fill al metge?
ACUSAT. Sí, el porto a fer-se anàlisis de sang cada dos setmanes. Té càncer.
JUTGE. Vostè és un bon home. Vostè és un bon home. Vostè representa el que és important en EUA. Als seus noranta anys, encara té cura de la seva família. És increïble. Bé. Quina edat té el seu fill?
ACUSAT. Seixanta-tres
JUTGE. I papa encara en té cura, eh?
ACUSAT. Només condueixo quan és necessari
JUTGE. Veu a aquest jove d’allà? És el meu fill. M’està mirant com dient: “Papa, quan tinguis 90 anys, estaràs portant-me per aquí”. Està donant un mal exemple al meu fill …
ACUSAT. No
JUTGE. És molta pressió per a mi. He, he, he. Escolti senyor. Li desitjo el millor, el millor per al seu fill, que vostè tingui bona salut. El seu cas queda desestimat. Bona sort, i que Déu el beneeixi
ACUSAT. Gràcies