La sobirania dels pobles és una de les qüestions abordades pel Papa Francesc en una entrevista a Domenico Agasso, periodista de La Stampa i coordinador de Vatican Insider. Temàtica crucial quan el sobiranisme català, les relacions Europa / estats, Espanya / Catalunya, Xina / Hong Kong … són d’actualitat.
1. SOBIRANISME. El Papa Francesc afirma: “Un país ha de ser sobirà, però no tancat (…) El poble és sobirà. Té una manera de pensar, d’expressar-se, sentir, avaluar (…) Cal defensar la sobirania, però també cal protegir i promoure les relacions amb els altres països, amb la Comunitat Europea”.
2. HITLER. Francesc alerta de determinat sobiranisme. Cita un cas. El nazi. Aquest tipus de sobiranisme és una “actitud d’aïllament” i una “exageració que sempre acaba malament: porta les guerres”. Confessa: “Estic preocupat perquè s’escolten discursos que s’assemblen als de Hitler el 1934”.
3. IDENTITAT. Com a contrast amb el populisme ultra i nazi, Francesc defensa la identitat dels pobles. Insisteix: “La pròpia identitat no és negociable, s’integra (…) La identitat és una riquesa cultural, nacional, històrica, artística. Cada país té la seva, però ha de ser integrada mitjançant el diàleg. Això és decisiu. Des de la pròpia identitat, obrir-se al diàleg per rebre de les identitats dels altres alguna cosa més gran (…) La globalització, la unitat, no ha de ser concebuda com una esfera, sinó com un poliedre: cada poble conserva la pròpia identitat en la unitat amb els altres”.
4. DIÀLEG. En ser preguntat sobre els principals desafiaments d’Europa, el Papa contesta: “El més important: el diàleg. Entre les parts, entre els homes. El mecanisme mental ha de ser `primer Europa i després cada un de nosaltres’. El ‘cada un de nosaltres’ no és secundari, és important, però compta més Europa. A la Unió Europea s’ha de parlar, discutir, conèixer. De vegades, per contra, es veuen només monòlegs de compromís. No. És necessària també l’escolta “. A la pregunta: què es necessita per al diàleg ?, contesta: “Cal partir des de la pròpia identitat (…) Li poso l’exemple del diàleg ecumènic. Jo no puc fer ecumenisme sinó partint del meu ésser catòlic, i l’altre que fa ecumenisme amb mi ho ha de fer com a protestant, com ortodox … “.
5. CONCLUSIONS. Dels arguments cristians, polítics i cívics del Papa Francesc cal concloure … 1) Catalunya ha de respectar la identitat nacional d’Espanya, i Espanya ha de respectar la identitat nacional de Catalunya. 2) Espanya i Catalunya han de triar l’única via del diàleg sobre les realitats espanyola i catalana. 3) Espanya i Catalunya han d’excloure la violència i la repressió. 4) Espanya i Catalunya han d’acceptar que la defensa de les llibertats i els drets de les persones i dels pobles han d’inspirar tota legislació, la seva interpretació i aplicació.