Han mort de manera sobtada dos periodistes catalans. El de llarga trajectòria Carlos Pérez de Rozas (71 anys), a causa d’un infart. El jove Gerard Ticó (29 anys), degut a un  brutal accident de trànsit.

1. Molts els acomiaden amb un acostumat “que la terra et sigui lleu”. “Sit tibi terra levis” és una locució llatina utilitzada com a epitafi, especialment a l’antiga Roma durant l’època precristiana. L’expressió, manifestada segurament des de l’agnosticisme o l’ateisme, és respectuosa amb el difunt, sigui creient o agnòstic.

2. També l’expressió “al cel sia”, o similars, manifestada des de la fe, és respectuosa amb el difunt, sigui creient o agnòstic. El terme “cel”, com el terme “terra”,  no és un concepte nebulós, ni abstracte, ni estratosfèric, ni llunyà. “Cel” expressa un desig d’esperança que està en el fons de cada persona i de la realitat. L’esperança es plenament humana. No té sentit prescindir dels valors humans ni en la salut ni en la enfermetat, ni en la vida i ni en la mort.

3. “Cel” i “terra” no es contraposen. El “cel” omple d’esperança la “terra”.  L`èsser humà és “terra” i “cel”. Cal rellegir els textos bíblics, savis però desconeguts o mal coneguts. “Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es converti en un ésser viu” (Gènesi 2, 7). “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lluc 2, 14). “Nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia”  (2 Pere 3, 13)