“La desobediència: el pilar cívic” és el títol d’un altre implacable article del catedràtic Joan J. Queralt, publicat a www.elnacional.cat

1. Joan J. Queralt analitza la resistència alemanya contra Hitler, i és pregunta i respón:  “Quan cal rebel·lar-se? Quan seguir obeint converteix el subjecte en còmplice de la injustícia”. Comenta: “En determinats moments, fins i tot qui és incondicional de la disciplina, l’ordre i l’obediència, s’ha de rebel·lar contra el sistema del qual forma part. Quan? Tema punyent, sens dubte, però d’acció política pràctica”

2. Queralt argumenta amb l’autoritat ètica i política d’Angela Merkel, consellera federal d’Alemanya. “Una bona resposta la vam tenir ben a prop. Ho digué la cancellera Merkel: hi ha moments en què la desobediència és un deure. I ho va dir, com va ressaltar el redactor en cap de corresponsals de l’Agència Reuters, Andreas Rinke, en una cerimònia amb cadets militars alemanys”.

3. El catedràtic català explica: “Aquesta és una qüestió filosòfica i política, certament. Però com totes les qüestions morals fonamentals, és una qüestió eminentment pràctica, gens nova per altra banda, i de primer ordre: quan cal rebel·lar-se? Quan seguir obeint converteix el subjecte en còmplice de la injustícia. La qüestió moral capital no és obeir, sinó quan desobeir. D’exemples en tenim per donar i vendre. I ben a prop. Òbviament no es tracta d’adoptar decisions dràstiques com la de Von Stauffenberg o altres herois, sinó, coneixent la història, actuar abans que arribi el cataclisme. Desobeir, doncs, és un valor moral màxim. Per això, com al juliol de 1944, desobeir és un model de resistència”.

4. L’escrit de Queralt provoca reaccions. Hi ha internautes que insulten. No val la pena perdre ni un segon en ells. Altres internautes, la majoria, fan aportacions respectuoses i constructives. Com aquesta de Spars: “Tota la desobediència es necessària davant de la injustícia d’un estat que nega el dret a l’autodeterminació a una nació com la catalana. Es el millor camí per combatre la incultura democràtica”. O l’aportació d’Alibey: “Senyor J.J. Queralt. Sols voldria afegir al comentari que poseu en boca de la cancellera Merkel el que fou un dels eslògans de la resistència francesa, “Obéir c’est trahir” (Obeir es traïr). No aporta res de nou però dona molta amplitud a l’idea. Gràcies per els seus, sempre, enriquidors comentaris”.