Exiliats i presos polítics poden pregar Déu si son creients, o cristians, o volen ser-ho, o en son per sentit cultural. Però ¿què és pregar? ¿com pregar? ¿qui és Déu?

1. FE EN LA JUSTICIA DE DÉU, NO EN L’ESTABLISHMENT. Si fos exiliat o pres polític… perseguit pel règim espanyol, segons la Constitució interpretada i aplicada pels desprestigiats Tribunal Constitucional i el sistema judicial…. Si fos exiliat o pres polític assetjat pel 155 per promoure la democràcia, la pau, els drets i les llibertats de les persones i dels pobles…. Si alhora fos creient, o cristià, o intentés ser-ho, o en tingués un sentit cultural…. Intentaria pregar en silenci, en la soledat cancel·laria, en companyia de solitaris… I voldria trobar Déu en el cor, el desig, el sofriment… Perquè val la pena la fe en la justícia de Déu, no en la del establishment…  I navegar pels Salms cercant l’esperança i l’alliberament.

 2. JESÚS PERSEGUIT PREGAVA AMB SALMS. Llegiria “Els Salms, presentats per Hilari Raguer”. El savi, historiador i monjo de Montserrat ensenya que cal aprendre a llegir el Salteri des de la condició humana, des de la situació personal i del poble. Els Salms son la història feta pregària. Tots els sentiments humans es troben expressats en el Salteri. Jesús de Natzaret, els seus deixebles, les primeres comunitats cristianes, els autors dels textos del Nou Testament pregaven amb els Salms. Jesús perseguit, detingut, pres, torturat, jutjat, condemnat a mort, crucificat  pel poder polític imperial i la complicitat quintacolumnista del poder religiós… el Jesús del Parenostre pregava amb els Salms.

 3. ALGUNS QUE ES DIUEN CRISTIANS REBUTGEN ALS PERSEGUITS. Si fos exiliat o pres polític, i cristià…  pregaria a Déu tenint en compte el compromís polític democràtic i pacífic, els carcellers, la injustícia de l’exili i de l’empresonament, la gent que desqualifica als perseguits, la gent solidària amb la causa noble del sobiranisme. Si fos perseguit i cristià voldria pregar, desitjaria pregar… malgrat que alguns, molts o pocs, que es diuen cristians maltracten als perseguits com perillosos criminals violenst i rebutgen compartir la pregària amb ells i elles. Però el Salteri és vigent en la realitat d’ara i aquí, en la Catalunya del segle XXI. Els Salms, fets d’humanitat i fe,  son com la pluja que humiteja la terra i li dona vida. Com aquests…

 4. DÉU QUE EM FA JUSTICIA. “Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos” (Salm 1). “Quants n’hi ha, Senyor, que em persegueixen! Són molts els qui s’aixequen contra meu” (Salm 3). “Responeu quan us invoco, oh Déu que em feu justícia. M’heu eixamplat el cor en els perills, compadiu-vos, escolteu el meu prec” (Salm 4). “Compadiu-vos de mi. Vaig perdent força. Guariu-me. Tot jo em consumeixo, tot jo estic trasbalsat (…) El Senyor accepta el meu plor, el Senyor escolta la meva súplica i acull la meva pregària (Salm 6).

 5. ALLIBEREU-ME DELS PERSEGUIDORS. “Senyor, Déu meu, en vós em refugio. Salveu-me dels perseguidors, allibereu-me (…) Senyor, alceu-vos decidit, atureu la fúria dels enemics, desvetlleu-vos i sortiu a defensar-me en el judici que vols heu convocat (…) El Senyor  és el jutge dels pobles. Feu-me, justícia, Senyor. Jo no tinc culpa i m’he portat honradament” (Salm 7).

 5. TRAMA DE L’INSOLENT. “¿Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny?, que us amagueu als moments de desgràcia? L’impiu, insolent, persegueix el desvalgut, se n’apodera amb les intrigues que trama” (Salm 10). “Guardeu-me com la nineta dels ulls, protegiu-me a l’ombra de les vostres ales, on no m’abasti l’injust que m’assalta i l’odi del enemics que m’envolten” (Salm 17).

 5. SÓC INNOCENT, ALLIBEREU-ME. “Feu-me justícia, Senyor! Soc innocent. Confio en el Senyor, no tinc por de caure (…) Tinc les mans netes de culpa, Senyor (…) No em compteu entre els pecadors, entre els homes que cometen crims de sang. Les seves mans són malintencionades i plenes de favors per subornar. La meva vida es més honrada. Allibereu-me, doncs, i compadiu-vos de mi. Els meus peus van pel camí dret. Beneiré  el Senyor enmig del poble reunit” (Salm 26).

 6. FAN CONSELL CONTRA MI. “Sento  com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats. Han fet consell contra mi i han decidit la meva mort. Però jo confio en vos, Senyor. Us dic: Sou el meu Déu, teniu el meu destí a les vostres mans; deslliureu-me dels enemics que em persegueixen. Que quedin decebuts els impius, en el silenci de la terra dels morts; que callin per sempre els llavis mentiders, que parlen contra el just amb insolència, desafiant i menyspreant” (Salm 31).

 7. ELS JUSTOS PATEIXEN MOLTS MALTS. “Guarda’t la llengua del mal, que no diguin res de fals els teus llavis. Decanta’t del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la (…) Els justos pateixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera; vetlla per  cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú” (Salm 34).

 8. SOM GENT DE PAU. “Que quedin defraudats i avergonyits els qui em volen la mort. Que se’n tornin plens de confusió els qui es proposen fer-me mal (…) Vos defenseu els febles contra els poderosos (…) Es presenten testimonis malintencionats, em demanen comptes de coses que ni sé; em tornen mal per be (…) Amb gent de pau, ells parlen sense pau, rumien com podran enganyar. Diuen rient-se de mi: l’hem vist com s’enfonsava (…) Déu meu i Senyor, defenseu la meva causa! Sentencieu amb justícia, Déu meu, que no puguin alegrar-se’n” (Salm 35).

 (Article publicat a la revista “Foc Nou”, juny-agost 2019 / Número 489)