Josep Huguet (ERC) aprofita la propera Diada Nacional de Catalunya (11 de Setembre) per mostrar-se emprenyat amb sectors del republicanisme / sobiranisme / independentisme català. S’equivoca d’adversari.
1. AQUELARRE? Un Huguet enutjat manifesta: “No aniré a una manifestació que per primera vegada una colla d’exaltats vol convertir en un aquelarre purificador contra els traïdors. O bé abans de l’11 aquesta música anti partits i especialment anti ERC s’atura o bon vent. I porto manifestant-me des dels inicis dels 70”.
2. ALGÚ HO HAVIA DE DIR. L’habitual estil expressiu d’Huguet és brillant però incendiari. Molt més brillant i menys incendiari que el de Sergi Sol. Huguet, no Sol, podria ser un polític constructor de ponts d’entesa entre sobiranistes. Però, potser sense voler, es dedica a dinamitar ponts. Com diria un personatge similar, Joan Tardà, algú ho havia de dir.
3. QUI ESTIGUI LLIURE DE PECAT. Algú ha de dir a Huguet -i a gent d’ERC, JxCAT, CUP- que qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra. Qui estigui lliure de victimisme, sectarisme, partidisme, purisme, d’hiperventilació que tiri la primera pedra. Segur que la majoria de gent i de la direcció d’ANC i Omnium és sensata, coherent, compromesa i sacrificada per la noble causa del sobiranisme. Com a mínim tan com Huguet.
4. SATISFACCIÓ UNIONISTA. El fort enuig d’Huguet es rebut amb satisfacció pels autèntics adversaris del republicanisme democràtic i pacífic català. Per la monarquia imposada pel dictador Franco. Per l’espanyolisme, des de VOX a PSOE. Pels impulsors de la repressió i del 155. Per les clavegueres de l’Estat. Per l’aparell mediàtic unionista com La Vanguardia i El Periódico. Ja ho deia el demagog espanyolista Alejandro Lerroux: “La gran fórmula per enfortir l’Espanya imperial és fer que els catalans es barallin entre ells, oblidin qui som els enemics i reneguin de la seva catalanitat”.
5. ERROR DEL REPUBLICÀ HUGUET. Tothom pot cometre errors de manera conscient o no. També amb bona voluntat i els que s’emprenyen. La satisfacció unionista per l’emprenyada d’Huguet demostra l’error del republicà Huguet. La unitat del republicanisme / sobiranisme / independentisme es sempre necessària, sobretot en períodes de forta repressió com ara… amb exiliats, presos i perseguits polítics. Cal generositat en les persones, els partits, les organitzacions i les institucions implicades. Convé manifestar-se públicament a favor d’aquesta unitat política, tàctica i estratègica. I manifestar-se contra ningú. Malgrat els exaltats. D’exaltats n’hi ha arreu.