Pedro Sánchez i els polítics unionistes menteixen perquè, malgrat la propaganda que fan, transgredeixen una Constitució com l’espanyola que té el deure de respectar el dret d’autodeterminació. Ha quedat en evidència davant Laura Borràs (JxCat).
Article 10.2 de la Constitució (1978). “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”.
Article 21.3 de la Declaració universal de drets humans (Nacions Unides, 10 desembre 1948). “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics. Aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat de vot”.
Preàmbul i articles 1.1 i 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York, desembre 1966). “La Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i llibertats humanes (…) Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen alhora el seu desenvolupament econòmic, social i cultural (…) Els estats parts en el present pacte promouran els exercicis del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.
MANIFEST JURÍDIC A FAVOR DEL REFERÈNDUM
Sobre aquestes sòlides bases jurídiques es va presentar el “Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya”. El text, elaborat pel Col·lectiu Praga, va comptar amb el suport de mes de 600 especialistes en els diversos àmbits del dret. Algunes de les idees del manifest segueixen a continuació…..
1. Més de dues terceres parts dels CIUTADANS de Catalunya demanen des de fa temps la celebració d’un REFERÈNDUM per decidir el seu futur com a país. Una gran majoria dels REPRESENTANTS del poble de Catalunya defensa nítidament aquesta opció i l’ha plantejada de forma reiterada, i per diverses vies, però sempre sense èxit, davant les institucions de l’Estat.
2. En un ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET, com l’Estat espanyol, és el propi MARC CONSTITUCIONAL INTERN el que empara que els ciutadans puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial, i el que els ofereix instruments per canalitzar aquesta aspiració democràtica. Així s’ha reconegut al Canadà i al Regne Unit, on el Quebec i Escòcia han celebrat, dins del respectiu quadre constitucional, sengles referèndums de secessió.
3. La Constitució espanyola reconeix el PRINCIPI DEMOCRÀTIC com a principi estructurador del sistema polític i jurídic, que permet imposar límits a la capacitat de decisió de les majories sobre les minories dissidents. El principi democràtic possibilita que l’exercici dels drets no depengui de les majories, atès que constitueix la forma de protecció permanent de les minories; per això ofereix una oportunitat democràtica a grups que per raons demogràfiques no poden esdevenir majoria. El sistema constitucional vigent no exclou de la legalitat subjectes o grups que tinguin una idea del dret o de l’organització social o territorial diferent o contradictòria a la de la Constitució.
4. AFIRMEM que en el marc constitucional i des del seu principi democràtic es reconeix un dret –el “dret a decidir”– que atorga als seus titulars les facultats de DISCREPAR obertament de l’ordre constitucional establert i també de la unitat territorial, de PROPOSAR ALTERNATIVES expressades a través d’un procediment democràtic – ordinàriament el REFERÈNDUM en els països del nostre entorn– i de REALITZAR de manera negociada amb els representants de l’Estat la consecució del resultat obtingut.
5. Ens posicionem en aquest debat sobre el procés donant ple suport a la CELEBRACIÓ D’UN REFERÈNDUM SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA COM A COMUNITAT POLÍTICA. Entenem –i no només nosaltres– que aquest referèndum té cabuda en el marc constitucional espanyol ja que, en constituir un estat de dret i democràtic, ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte. També considerem que una NEGATIVA CONTINUADA de l’Estat legitimaria d’obrir ALTRES VIES per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur.
6. Declarem que la celebració d’aquest referèndum no és només LEGÍTIMA, perquè és reclamada per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sinó que també és LEGAL, perquè el DRET A DECIDIR dels ciutadans de Catalunya arrenca de la Constitució espanyola i d’una ponderació dels seus principis estructurals: el d’Estat de dret i democràtic, juntament amb el d’unitat i sobirania del poble espanyol. Per això mateix, la celebració del referèndum també és JURÍDICAMENT EXIGIBLE a l’Estat.
7. Entenem que El DRET mai no pot ser un mecanisme obstatiu per a les societats, ans al contrari, ha de ser l’EINA capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència.