L’espanyol Miquel Iceta torna a fer lerrouxisme contra el català una vegada ha aconseguit que els perversos partits sobiranistes (ERC, JxCat, CUP) hagin pactat amb el PSOE del repressor 155.

1. LERROXISME DEMAGÒGIC. L’espanyol Alejandro Lerroux (1864-1949) és el personatge que va impulsar una política demagògica i sectària, la lerrouxista, contra Catalunya, les seves llibertats i els seus drets nacionals, polítics, socials, econòmics, culturals, lingüístics. El lerrouxisme perviu als partits espanyols (PP, Cs, Vox, PSOE…). Ara, Iceta, sortint de l’armari, s’hi afegeix. Afirma: “El català no està en perill; l’únic perill que hi ha és que el segrestin els independentistes. Estimar el català és fer que tothom el conegui, fer-lo una llengua estimada, ni temuda ni imposada”.

2. CATALANS DISCRIMINATS. L’espanyol lerrouxista Iceta està a favor de la situació actual, discriminatòria amb els catalans. L’espanyol és obligatori al Congreso i al Senado d’Espanya. El català està prohibit a ambdues cambres espanyoles. Mentre, al Parlament de Catalunya, amb majoria sobiranista, s’empren lliurement el català i el castellà. ¿Quina situació lingüística és la justa i convivencial, oh Iceta? ¿L’espanyola? ¿La catalana? El mateix podria dir-se del sistema judicial on les persones s’hi juguen la llibertat, el patrimoni, la salut, la família. La presencia de l’espanyol en el sistema judicial es absolut, aclaparador. La presència del català és inexistent. El judici farsa contra els presos polítics  catalans sobiranistes, demòcrates i pacífics, n’és una prova definitiva d’aquesta discriminació dels catalans.

3. ICETA I LA CONSTITUCIÓN SEGRESTEN EL CATALÀ. El lerrouxista Iceta menteix amb molt mala llet quan diu que el independentistes posen en perill el català perquè el segresten. Qui posa en perill, discrimina i segresta el català és la Constitución española i gent com el lerrouxista Iceta. L’article 3 del text constitucional del règim monàrquic espanyol ho deixa molt clar.

-Oficialitat castellana. La llengua oficial a l’estat, també a Catalunya, és el castellà (article 3.1)

–Imposició del castellà. Tots els espanyols (entenen que els catalans són obligatòriament espanyols) tenen el deure de conèixer el castellà (3.1)  ¿S’imaginen els lerrouxistes com Iceta que la Constitución digues del català el que estableix respecte del castellà… “el català és la llengua oficial a Catalunya; tots els catalans tenen el deure de coneixer-la i el dret a usar-la?”

–Discriminació del català. Les altres llengües de l’actual estat espanyol seran oficials en les seves autonomies però no s’estableix la seva obligatorietat per la qual cosa aquestes llengües, com el  català a Catalunya, sóm discriminades respecte el castellà que és obligatori (3.2) A diferencia del castellà que és imposat per llei, les altres llengües només seran objecte d’especial respecte i protecció (3.3). I ni això. A la pràctica, el català no és respectat ni protegit per l’estat espanyol. Un altre motiu per aconseguir un estat català.