El Tribunal Suprem presidit per Manuel Marchena tindria avui a Jesús de Natzaret en presó i el condemnaria. Si o no? Pregunta legítima en una societat secular i, alhora, configurada pel cristianisme i també pel nacionalcatolicisme que és la tergiversació del missatge cristià.
1. JESÚS CRUCIFICAT PER LA LLEI. Jesús de Natzaret fou perseguit, detingut, empresonat, torturat, crucificat per la llei establerta del seu temps i en el seu poble. Gent i els seus caps cridaven contra Jesús: “Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir” (Joan 19, 7). I Jesús, home bo, fou sentenciat i condemnat pels poders imperial i quintacolumnista religiós. Maleïda Llei, maleïts jutges!!!
2. LA JUSTICIA DE DÉU. La convicció en àmbits cristians és que la justícia del Déu de Jesús aplicable als exiliats i presos polítics catalans és humana i creadora de convivència… que contrasta amb la del TS i de Marchena. Molts cristians, i també agnòstics, consideren que els exiliats i presos catalans son persones demòcrates i pacífiques malgrat que el règim espanyol els maltracti com perillosos criminals violents.
3. DÉU O MARCHENA. Entre Déu i el que Marchena és i representa, el cristià opta per la justícia de Déu. El cristià assumeix el Salm 46: “Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. Per això no temem res quan la terra se somou, quan les muntanyes trontollen dins els mars”. Entre Pilat (governador romà) i Caifàs (president del Tribunal Suprem del Sanedrí) o Jesús, el cristià opta per Jesús. El cristià comparteix les paraules del nou arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, sobre la situació dels presos polítics: “El drama és que uns polítics que van intentar fer un pas en el que ells creien i que ho van fer pacíficament s’hagin trobat en aquesta situació”.
4. VOL PREGAR AMB NOSALTRES, JUTGE MARCHENA?. En àmbits cristians es prega perquè no hi hagi cap llei que pogués empresonar i condemnar a Jesús. Es prega a favor dels exiliats, presos i perseguits polítics… succeeixi això a Veneçuela, Aràbia Saudita, Corea, Xina, Espanya, on sigui. Des d’aquesta humil www.avantguarda.cat es fa una proposta. ¿Vol pregar amb nosaltres, jutge Marchena?…
Déu de Jesús, no us veiem, ni sentim, ni toquem… però us pressentim i experimentem dins nostre, molt a prop de cadascú, entre nosaltres.
Jesús, home bo, que heu sofert persecució, exili, presó…
Volem i necessitem llibertat com a persones i com a poble.
Volem i necessitem democràcia, solidaritat, sobirania plena.
Volem i necessitem l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats en llibertat com son lliures a Europa, que els perseguits no ho siguin.
Volem i necessitem una convivència fraternal, pacífica, respectuosa, dialogant i esperançada entre nosaltres, a la família, a la feina, al barri, a la comunitat eclesial, a Europa, al món, entre Espanya i Catalunya.
Aquest és al nostre compromís i la nostra tasca humana, cívica, política.
En el silenci intuïm que el Déu de Jesús ens pot donar un cop de mà.
Ho intuïm des del fons del nostre cor, de la nostra convicció, de la nostra realitat.
Ho necessitem, ho desitgem, ho manifestem, ho demanem.
No esperem ni volem una acció divina espectacular ni màgica que trenqui les lleis de l’univers.
Esperem l’aplicació de la llei universal de l’amor.
Esperem que l’Esperit del Déu de Jesús penetri i ompli el nostre esperit.
Així serem capaços de demanar perdó i perdonar. De partir i compartir el pa, sobretot amb els més marginats. D’estar a favor dels exiliats, els presos i els perseguits. De ser constructors de pau. De construir més democràcia, més llibertat, més solidaritat, més humanitat, més sobirania. Amén.