“Acció comunicativa i fet religiós a la premsa escrita” es la tesi doctoral de Meritxell Roselló Alfonso, periodista de www.flama.info, que ha assolit la qualificació de cum laude

1. FET RELIGIÓS I CONVIVÈNCIA. La tesi de Meritxell Roselló té en compte la complexitat de la societat occidental i internacional, els seus reptes multiculturals, democràtics, polítics, el fenomen migratori, la diversitat d’identitats culturals, la convivència, el perill de fractura entre laïcisme i confessionalisme, els dèbits informatius del diaris. Un referent de la tesi és la teoria social del filòsof Jürgen Habermas que te com eix bàsic la comunicació i el llenguatge. Meritxell Roselló explica a www.avantguarda.cat: “Habermas situa l’opinió pública en l’àmbit del món de la vida definida en clau de coneixement i considera que sense un mon de la vida no pot existir una acció comunicativa ideal. Sens dubte, el tractament que la premsa i els mitjans de comunicació fan del fet religiós és clau per una convivència reeixida. Una de les conclusions de la tesi es que s’espera contribuir tant per la premsa com pel fet comunicatiu a que el mon de la vida sigui mes ric en consens comunicatiu”.

2. GARCIA-ALBIOL I EL RAMADÀ. Meritxell Rosellò, en una entrevista amb Mireia Rourera a “El Punt/Avui”, efectua dues afirmacions crucials: els mitjans són fonamentals per al discurs religiós i la convivència; i la polèmica preval sobre la informació en el fet religiós. Comenta un episodi. “En el camp de la religió, moltes vegades preval més la polèmica que la informació en si. Per exemple, durant el Ramadà del 2012, a Badalona, el llavors alcalde Xavier García-Albiol va tenir una disputa amb la comunitat musulmana perquè no els deixava resar en cap local municipal. La polèmica va passar per sobre del fet propi del Ramadà, de la noticia del Ramadà”.

3. PERIODISME AMB PREJUDICIS. Roselló s’ha entrevistat per fer la tesi doctoral amb responsables de les institucions religioses i responsables dels mitjans de comunicació. Explica: “Tothom va a parar en el fet que hi ha un desconeixement mutu. Representants de les religions diuen que en general hi ha poc coneixement de les religions i que sovint els mitjans fan més referència als escàndols. També que molts periodistes continuen fent dels prejudicis norma. Les diferents religions retreuen als mitjans la falta de coneixement de certes tradicions religioses.

4. RELIGIÓ I PREMSA. L’entrevista a “El Punt/Avui” inclou un apartat sintètic de la conversa entre Meritxell Roselló i Mireia Rourera, dues periodistes molt ben preparades en l’àmbit informatiu del fet religiós. “El fet religiós és present en la nostra societat però sovint els ciutadans ens assabentem malament de les notícies religioses, moltes vegades perquè no s’ha explicat bé o perquè ni tan sols arriben als mitjans de comunicació. La relació dels mitjans amb les religions no sempre és fluida, sovint ni les religions saben com arribar als mitjans ni els mitjans saben com explicar el fet religiós”.