Barcelona republicana o Barcelona monàrquica. “Ser o no ser, aquesta és la qüestió”, segons Hamlet de l’immortal i universal William Shakespeare.

1. SOBIRANIA O AUTONOMISME. O república i sobirania catalana del segle XXI. O monarquia borbònica i autonomista de Felipe VI, fill de Juan Carlos I, imposat com a rei pel dictador Francisco Franco, enterrat amb el feixista José Antonio en el tenebrós Valle de los Caídos, glorificats per VOX, CS, PP i sectors ultraespanyolistes del PSOE.

2. LLIBERTATS O REPRESSIÓ. O una Barcelona a favor dels drets i de les llibertats de totes les persones i de tots els pobles, inclòs Catalunya. O una Barcelona inhumana favorable al 155 i a la repressió institucional, política, judicial i policial.

3. CAPITAL O PROVINCIANA. O una Barcelona, capital de Catalunya, ben situada al món, que tracti amb Madrid d’igual a igual. O una Barcelona provinciana, depenent i subordinada a la capital d’Espanya que disposa de quintacolumnistes a la societat barcelonina.

4. BONS ESPANYOLS, DOLENTS CATALANS. Els auto denominats constitucionalistes pretenen imposar una Barcelona i una Catalunya al servei de l’unionisme i crear una divisió entre “bons espanyols” i els “dolents catalans” que volen una Catalunya del segle XXI amb la mateixa sobirania d’Espanya.

5. COMUNS CONTRA COLAU. Una de les trampes d’Ada Colau i dels sectors financers i mediàtics que li donen suport, oi La Vanguardia espanyola?, es que ella aspira a ser alcaldessa amb els vots del fracassat Manuel Valls (Ciudadanos) aparentant que no es negocia res. Olé. Cal una revolta pacifica de la  direcció, la militància, els regidors i els votants de Barcelona en Comú contra Colau. Per coherència i decència política.

6. CONSTITUCIONALISTES CONTRA LA LEGALITAT. Una altra trampa de l’espanyolisme unionista consisteix en acusar al sobiranisme català de saltar-se la legalitat. Cal replicar als auto denominats constitucionalistes que son ells els primers i que de manera greu transgredeixen sistemàticament la seva Constitució. L’unionisme trenca la legalitat constitucional quan impulsa que la policia actuï amb violència, quan no s’exigeixen responsabilitats als caps policials i polítics, quan hi ha exiliats i presos polítics, quan se’ls  tracta com perillosos criminals violents malgrat ser innocents perquè no hi ha cap sentencia condemnatòria, quan el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem interpreten restrictivament la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans, quan el prestigi del sistema judicial està en permanent caiguda lliure, quan es mantenen les clavegueres de l’estat, quan s’impedeix que els elegits pel poble a les urnes puguin exercir el seu càrrec, quan…