Oriol Junqueras i Ernest Maragall han rebutjat la proposta de Carles Puigdemont i de Quim Forn per formar una candidatura sobiranista unitària a Europa i a Barcelona encapçalades per Junqueras i Maragall tenint a Puigdemont i a Forn de números dos. No és això, Junqueras i Maragall, no és això.
1. ERROR IMMENS. Junqueras, Maragall i ERC rebutgen l’estratègia i les candidatures sobiranistes unitàries i opten per un plantejament partidista. Error immens. La prova de l’error és que l’espanyolisme (institucional, polític, econòmic, judicial, policial, mediàtic…) veu amb bons ulls i fomenta la divisió estratègica, política i electoral del sobiranisme català democràtic i pacífic.
2. UNITAT FRANQUISTA I ESPANYOLISTA. L’espanyolisme, en canvi, actua ben unit quan s’oposa al sobiranisme català i als drets i a les llibertats de Catalunya. Des del franquisme de PP, CS, VOX a l’espanyolisme del PSOEPSC de Meritxell Batet deixen de banda les seves hipotètiques diferencies per posar-se d’acord per imposar el 155, obligar a que hi hagi exiliats i presos polítics, reprimir amb violència, suspendre als diputats i senadors presos adulterant la voluntat popular per tal que no puguin exercir com parlamentaris.
3. NO ES AIXÒ. Davant de tanta repressió i de tanta excepcionalitat ¿per què Junqueras i Maragall rebutgen una candidatura sobiranista unitària? ¿Que mes ha de passar per acceptar la proposta de Puigdemont i Forn? ¿Quants exiliats, presos i perseguits polítics hi ha d’haver per aconseguir una postura unitària? ¿Quin nivell de repressió s’ha de produir? No és això, Junqueras i Maragall, no és això.
4. VOT A FAVOR DE LA CANDIDATURA UNITÀRIA. La manca d’unitat estratègica i electoral d’ara només s’explica si ERC prepara el terreny per pactar després de les eleccions amb els partits que han impulsat el 155 o que es mouen, com la demagoga i frívola Ada Colau, en l’ambigüitat nacional. La decisió d’ERC posa en perill que el sobiranisme/independentisme obtingui una majoria democràticament sòlida a Europa, a Barcelona i als municipis de Catalunya. Aquests són arguments que justifiquen que els demòcrates i els sobiranistes votin a favor dels qui propugnen les candidatures sobiranistes unitàries.