El president Quim Torra deixa constància a les xarxes socials d’una pregària en plena Setmana Santa i en aquests temps políticament convulsos amb sobiranistes/independentistes catalans a l’exili i a la presó.

1. “Lluny, a sol ixent,
hi ha un missal que s’obre
fullejat pel vent.

Ciris cristians
cremen tremolosos
en els cels distants.

Dalt del cim eixut
un roure salmeja
en la solitud”.

2. Fins aquí els versos publicats. El poema segueix

“Pels camps corsecats
passen freturosos
uns ulls arborats.

Camins infinits.
Terres emmudides.
Cruiximent de pits.

Solcs assedegats
que en el camp perduren
vora els blats migrats.

Campaneig sonor,
que cau per les planes
mateix que llavor.

Abrandades mans,
que serven frisoses
crucifixs sagnants.

Reposat planar
de cels de retaule!
claror de fossar!”

3. L’autor és Jaume Agelet i Garriga, poeta lleidatà i diplomàtic (1.888/1.980). El cristianisme és un dels vèrtexs de la concepció ageletiana de la vida. Discurs sobre la immortalitat que s’avé o coincideix amb la seva visió de l’univers. La qüestió cristiana més destacable en la seva poesia és el de la passió, mort i resurrecció de Crist. La terra, el vent, el clau, la sang, el porpra… són elements que vehiculen el sentiment de dolor, del temps i de la mort, l’assumpció dels quals en la idea d’un tot còsmic o organisme suprem de la Natura naturalitza l’aparició de la fosca en els poemes, segons comenta Víctor Verdú.

4. Evidenment, els promotors de la repressió del 155 contra Catalunya i les seves institucions (Cayetana Álvarez de Toledo, Ines Arrimadas, Meritxell Batet i VOX) no tenen ni idea de qui és Jaume Agelet ni de quina és la seva poesia.