L’incendi de la catedral Notre Dame de Paris pot analitzar-se des de la perspectiva de la relació conflictiva entre Jesús de Natzaret i el temple de Jerusalem.

 

1. Un dia Jesús troba en el temple de Jerusalem venedors de vedells i canvistes. Fa un fuet de cordes i els treu tots fora del temple. Els diu: “Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!”. També diu: “Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré”. És replicat: “Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?” Però ell es refereix al santuari del seu cos (Joan 2, 13-25).

 2. Un dia Jesús dialoga amb una samaritana. La dona li diu: “Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem”. Jesús li diu: “Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem (…) Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat” (Joan 4, 5-42)

 3. Un dia Jesús diu als seus deixebles: “Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l’home és senyor del dissabte” (Mateu 12, 6-12).

 4. Un dia Jesús surt del temple. Quan se’n va, els deixebles se li acosten i li fan notar les seves construccions. Ell els diu: “Veieu tot això? Us asseguro que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat” (Mateu 24,1).

5. Un dia Pau diu a l’Areòpag d’Atenes: “El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home ni té necessitat que el homes el serveixin, ell que a tots dona vida, alè i tota cosa (…) Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d’or, de plata o de pedra, treballades per l’art i el talent dels homes”. (Fets dels Apòstols 17, 24-29)

6. Pau escriu en les seves cartes: “¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?. Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu es sagrat, i aquest temple sou vosaltres (…) No sabeu que el vostre cos  es temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? (…) I aquest temple del Déu viu som nosaltres, tal com Déu mateix va dir: habitaré en ells i els acompanyaré. Jo serè el seu Déu i ells seran el meu poble” (1 Corintis 3,16 i 6,19; 2 Corintis 6, 16-17).