L’espanyolisme del quatripartit repressiu 155 (PP, C’s, Vox, PSOEPSC) vol impedir la formació d’una candidatura unitària sobiranista en les properes eleccions.
Alfons Godall, assidu a twitter, ha escrit: “Havia arribat a estar decidit a votar a algun partit ‘indepe’ el 28A. Una piulada de l’amic @ramirp me n’havia convençut. Però, a quin nassos de partit puc votar sense tenir la sensació de que m’estan enganyant per enèsima? Si som indepes de veritat, perquè votar el 28A? Ajuda!!” Una resposta a Godall es que davant l’ofensiva del cuatripartit del 155 (PP, C’s, Vox, PSOEPSC) contra Catalunya, les seves institucions i la seva sobirania es avui més necessari que mai una candidatura unitaria independentista. Cal votar. Cal votar la candidatura unitària. Cal votar aquella formació que mes fa per aconseguir aquesta candidatura unitaria. Godall fa referència a Ramir De Porrata-Doria. Nombroses reflexions de @ramirp figuren al twitter. Algunes segueixen a continuació…
1) De cara a les eleccions espanyoles del 28A, el PDeCat ha de definir clarament el seu posicionament polític. No pot continuar mostrant discrepàncies estratègiques tan extremes en el Congreso. Ha de tenir un missatge polític clar i diàfan.
2) Situem-nos en el context actual. En els darrer tres anys, l’independentisme ha fet caure dos governs de l’Estat, ha impedit que hi hagués govern durant un any, i ha fet caure uns pressupostos.
3) Això està aconseguint que l’opinió pública internacional s’adoni que el problema català no és només un problema intern espanyol. És un problema europeu, que afectarà altres països europeus.
4) Financial Times: “Les noves eleccions fan que Espanya quedi atrapada en un cicle d’inestabilitat”. NY Times: “Amenaça la crisi catalana a fer Espanya ingovernable? Dos cops en menys d’un any, els independentistes catalans han fet caure dos governs a Madrid”.
5) Washington Post: “Amenaça la crisi catalana a fer Espanya ingovernable?” Der Spiegel: “Després de les eleccions, la situació política a la quarta potència econòmica de la zona euro, que guanyarà més pes quan es produeixi el Brexit, pot esdevenir inestable”.
6) La agencia de qualificació Moody’s congela la millora de Espanya per la situació a Catalunya. Assegura que no contempla una acceleració del creixement econòmic a Espanya sense una resolució a la incertesa política.
7) Per tant, l’estratègia de blocar l’acció de govern de l’Estat està donant fruits: genera pressió internacional per a que es resolgui el conflicte català.
8) El 28 d’abril hi haurà eleccions espanyoles. És important que els indepes votem massivament, i que ho fem per continuar amb aquesta estratègia.
9) És a dir, si l’Estat no ens permet exercir el dret a l’autodeterminació: Blocarem l’Estat – Dificultarem la investidura d’un President i la formació de govern – Farem caure els pressupostos
10) I és aquí on els partits sobiranistes hauran de prendre decisions: – ERC i PDeCat/JxC/Crida hauran de decidir quins seran els seus candidats i el programa electoral. La CUP haurà de decidir si s’hi presenta.
11) Fins ara, els diputats del PDeCat al Congreso han mantingut dos missatges i dues estratègiques confrontades: l’encapçalada per la Miriam Nogueras, que porta 4 anys en política. L’encapçalada pel Carles Campuzano, que porta 31 anys en política
12) Així com la Miriam Nogueras, alineada amb el President Puigdemont, vol mantenir el pols democràtic amb l’Estat, el Carles Campuzano és partidari de negociar contrapartides amb l’Estat encara que aquest mantingui la repressió i es negui a parlar sobre autodeterminació.
13) Un sector del PDeCat volia votar NO als pressupostos de l’Estat, L’altre sector volia votar SI.
14) Son dues estratègies polítiques legítimes, però que ja no poden sostenir-se dins un mateix grup parlamentari. O el PDeCat aposta per una, o aposta per l’altra.
15) O es presenta com un partit independentista que blocarà l’acció de Govern de l’Estat Espanyol si no s’avé a parlar d’autodeterminació. O es presenta com un partit autonomista que vol tornar al peix al cove amb un Estat autoritari i intransigent.
16) Després de tot el que ha passat els darrers anys entre l’Estat i Catalunya, els ciutadans volen claredat de missatges i claredat d’estratègia política. Ja no admeten allò de “ara dic una cosa, ara en dic una altra”.
17) Si el PDeCat intenta mantenir totes dues línies estratègiques, perdrà molts vots. – Els més indepes aniran a opcions polítiques més clarament indepes – Els més autonomistes aniran a opcions polítiques més autonomistes
18) La prova d’això és el resultat de les eleccions catalanes del 21D. Contra tot pronòstic, JxC va aconseguir un resultat extraordinari i inesperat. I aquest èxit va ser en bona part degut a la claredat del seu missatge polític.
19) La decisió final la prendran els adherits al PDeCat. Ells triaran els candidats del PDeCat a les eleccions del 28A, en un procés de primàries. Aquest procés ha començat a nivell local, però encara no ha culminat en la llista final de candidats.
20) Confio en que prendran tan bona decisió com la que va prendre el Consell Nacional del PdeCat el 20 de desembre. Amb un 95% de vots va aprovar aquesta contundent resolució.
21) La gent que es va partir la cara l’1 d’Octubre es mereix claredat. Ara ja no es pot ser autonomista i independentista. O un o l’altre. Els adherits del PDeCat hauran de triar. Els animo a que triïn independència.