Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca i que fou bisbe auxiliar de Barcelona, ho deixa clar: “La pau no pot arribar mentre grans injustícies i violències institucionalitzades tinguin carta de ciutadania”.

1. El bisbe Sebastià Taltavull ho escriu en l’article “Drets humans per la pau” publicat al número 2049 de “Catalunya cristiana”, un setmanari humil però d’una qualitat humana infinitament superior a diaris, per exemple, com “La Vanguardia” i “El Periódico”. El bisbe es refereix, sense citar-les explícitament, a la realitats espanyola i catalana. Ho fa des d’una perspectiva cristiana, eclesial i tenint en compte el missatge del Papa Francesc a la conferència internacional “Els drets humans en el món contemporani: conquestes, omissions, negacions”.

2. Les paraules de Taltavull són aplicables a l’estat espanyol, Escriu: “Participants d’arreu del món hem constatat  amb un cert dolor i decepció que la promoció i la defensa dels Drets Humans estan en regressió, sobretot en el que es refereix a la seva aplicació. Mols Estats els han signat però no fan viable el seu compliment i estan encara molt lluny d’ajudar que es camini en aquesta direcció”.

3. El bon bisbe Taltavull relaciona aquesta argumentació amb la Jornada Mundial de la Pau que l’Església catòlica celebra coincidint amb el nou any. Afirma: “La pau no pot arribar mentre grans injustícies i violència institucionalitzades tinguin carta de ciutadania. Mentre els drets humans no siguin reconeguts pel dret viscut i aplicat pels estats serà ben difícil fer passos en ferm a favor d’una convivència justa i pacífica”.

4. Fins aquí el bisbe Taltavull. Cal afegir-hi que el règim monàrquic i constitucional espanyol no respecta la Constitució i transgredeix la Declaració dels Drets Humans. L’article 11.1 de la Declaració assenyala: “Hom presumeix innocent tota persona acusada d’una acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el que totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades”. Però tot l’aparell de l’estat espanyol (institucional, judicial, policial, polític, mediàtic…) tracta als exiliats i presos polítics catalans com perillosos criminals violents malgrat no han estat jutjats. Escandalós.