‘El Crist de nou crucificat’, de l’escriptor grec Nikos Kazantzakis, és la novel·la més llegida d’aquest autor que va ser traduïda al català l’any 1959 per Joan Sales. Club Editor ha reeditat aquest clàssic amb una revisió de Pau Sabaté. La novel·la parla avui a tota una generació tal com va fer cinc dècades.
1. Club Editor, de la mà de Maria Bohigas, té com a substrat característic actualitzar edicions d’obres del seu catàleg que han estat importants i sòlides. “Es tracta de cuidar aquell patrimoni literari que tens al catàleg i que consideres important per tornar-lo a donar al públic”, afirma Bohigas. Aprofitant la celebració enguany del 35è aniversari de la mort de Joan Sales, fundador de l’editorial, és reedita Kazantzakis. “Sales és el traductor al català de l’obra de Kazantzakis i hi havia una germanor literària molt estreta entre un i altre”. Un autor que Sales admirava i que era “un germà gran amb qui emmirallar-se”. A aquest homenatge a un i altre se li suma la convicció de saber “que l’obra d’un autor clàssic català com va ser Sales és la seva obra i també la traducció de l’obra dels altres”.
2. L’altre aspecte rellevant per a la reedició de l’obra de Kazantzakis és la seva actualitat. L’obra plasma “aquest sentiment tan agut i desolador de tornar a ser al mateix lloc, i la veu de Kazantzakis enmig de tot això és magnífica, és una veu que s’ha de sentir”. I com a novel·lista “és una pura meravella, amb gran capacitat per crear personatges fascinants, i a qui no se li escapa que la injustícia és una cosa contra la qual s’ha de lluitar sempre, i que és un combat sempre perdut”.
3. La novel·la narra el que succeeix en un poble perdut d’Anatolia, habitat per grecs cristians sota domini turc, quan a Setmana Santa han de representar un Misteri en el qual els seus habitants es converteixen en Crist i els apòstols. Una obra que porta un títol que indueix a error ja que, segons Bohigas, “avui aquest títol és un problema”. Per a l’editora, la majoria de lectors, en principi, “ja no tenen traumes eclesiàstics per haver anat a escoles de capellans o monges”. La dificultat està en que un títol com ‘El Crist de nou crucificat’ sembla que digui ‘Exercicis espirituals de Loiola’, com si d’un llibre teològic es tractés, i res més lluny de la realitat. “És un llibre profundament antieclesiàstic”, afirma Bohigas, d’un autor a qui no li van donar ni el permís de ser enterrat a un cementiri i va ser enterrat fora del cementiri.
4. És còmic que fins i tot el seu traductor en català, en Joan Sales, portés durant decennis penjada l’etiqueta de novel·lista catòlic que l’anul·lava absolutament de cara a l’interès del públic literari. Si mires qui són els autors del catàleg de Sales, explica Bohigas, te n’adones que els autors cristians que parlen a fons del cristianisme són Dostoievski i Kazantzakis, “dos personatges que van tenir tota mena de dificultats amb diferents Esglésies”. Autors que eren poc clements i amb una profunda i crítica reflexió sobre el poder. Una postura que si s’interpreta des del cristianisme apareix “com completament irreconciliable amb el poder eclesiàstic”.
5, ‘El Crist de nou crucificat’ és, per a Bohigas, un llibre que denuncia a aquest altre poder, “el poder civil”, i sobretot denuncia “com el poder civil es converteix en criminal”. La novel·la mostra al lector que “el qui pretén controlar la societat mostrant que l’equitat no és la llei humana i que l’ordre establert és la llei sacra, s’acaba convertint en un criminal”. Una denuncia plenament vigent en un moment, afirma Bohigas, en què “els nostres poders actualment i els nostres representants deixen morir refugiats a dojo arreu del món”. No parlem avui d’una Església perquè no som en un poble on qui mana és el Pope, parlem d’una altra organització, recorda Bohigas, on la denuncia que fa el llibre és cap a totes les institucions que estan fomentant que es deixi morir la gent, com en un crim”.
Resum de l’article “El Crist de nou crucificat denuncia com el poder civil es converteix en criminal”, de Glòria Barrete, publicat a www.catalunyareligio.cat