Jesús qualifica de cries d’escurçons als jutges injustos. I ell, emblemàtic home just, també és condemnat per una “justícia” injusta. Homes i dones de bona voluntat, cristians o no, de Catalunya i d’Espanya així ho veuen.

1. Fiscals, advocats, tribunals són ara i aquí el que el llenguatge evangèlic qualifica de “mestres de la llei”. Tots ells son i seran sotmesos al judici del Déu de Jesús. Un Déu que es favorable als pobres, als perseguits, als justos empresonats i exiliats. El text de l’Evangeli llegit en la darrera celebració dominical (Marc 12, 38-40) diu: “Aneu amb compte amb els mestres de la llei (…) Seran judicats amb més rigor”.

2. El claretià Jaume Sidera comenta aquest episodi evangèlic. Escriu sobre el  mestre de la llei: “Se sap la llei de pe a pa. Ho sap i se n’aprofita (…) Té un ego molt inflat. La gent se’n refia. I tanmateix ell, tan piadós o tan digne, abusa de la bona fe de la vídua que li ha confiat l’administració dels seus interessos. Li espera un judici severíssim. Davant Déu és una gran patum d’aparença gloriosa per defora i totalment buida de dins…” (Full Dominical, n. 45)

3. El xoc entre Jesús de Natzaret i la “justícia” del poder jueu que pacta amb l’ocupant romà és una de les claus que porten a que Jesús fos tractat com un delinqüent, perseguit, calumniat, detingut, torturat, jutjat i condemnat a mort. Jesús és molt dur contra “els mestres de la llei i els fariseus”. Els qualifica d’”hipòcrites”, “guies cecs”, ”estúpids”, “sepulcres emblanquinats”, “plens de maldat”, “serps”, “cries d’escurçons” (Mateu, capítol 23).

4. Jesús, per la seva actuació i el seu llenguatge davant els mestres de la llei, seria perseguit i condemnat pels qui avui son els mestres de la llei en el règim espanyol. ¿O no?