Comunitats cristianes, com la dels monjos de Montserrat, preguen pels exiliats i presos polítics catalans com persones demòcrates i pacífiques. I discrepen radicalment del desacreditat sistema judicial espanyol. El “Financial Times” qualifica l’independentisme català de “aclaparadorament pacífic” i deixa en evidència la fiscalia espanyola.

 

1. Una de les pregàries de la comunitat de Montserrat, als vespres del dimarts, es descrita  pel monjo Josep de C. Laplana en facebook. Escriu: “Arribats al inici del capvespre preguem pel bon restabliment del Govern català i per la llibertat de tots els consellers elegits democràticament. Preguem al Senyor. Senyor tingueu pietat, Crist tingueu pietat. Perquè cap Govern no maltracti mai la dignitat  de les persones i respecti sempre els seus drets. Preguem al Senyor. Senyor tingueu pietat, Crist tingueu pietat”. El monjo havia deixat constància uns dies abans: “Un cop cada setmana els monjos recitem al cor el salm 94. El verset 20 diu dirigint-se a Déu: ¿Us podeu avenir amb un tribunal corromput que inventa delictes en nom de la Llei?”. Ens mirem de reüll els uns els altres amb mig somriure i tots pensem en el mateix”.

 2. Aquest text publicat el passat 31 de gener té plena vigència en aquest novembre. Trist, lamentable. Comunitats cristianes continuen pregant pels exiliats i presos polítics catalans. La proposta de mossèn Miquel Àngel Ferrès, rector de Figueres, és un de tants exemples. Proposa aquesta pregària o una altra similar: “Preguem pel nostre país, en la situació política i judicial que s’ha creat en relació als presos polítics. Perquè, més enllà de les posicions legítimes de cadascú, s’assegurin els pilars essencials de la democràcia i de la justícia, que es basen en la separació de poders, el relat veraç dels fets, la no-violència i el respecte als drets de les persones i dels pobles. Preguem”