Neutralitat injusta i pregària pels presos són dues de les principals idees exposades per mossèn Miquel Barbarà, canonge de la catedral de Tarragona, en la missa en motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta eucaristia es celebra des de fa més d’un segle en la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.
1. Mossèn Barbarà, una figura clau en l’Església catòlica contemporània, es refereix des d’una perspectiva catalana a la situació que viu Catalunya. Explica: “Sobre aquests fets tant importants i greus que estem vivint, n’hi ha que creuen que el millor és callar, el silenci. No s’adonen -o no es volen adonar- que el silenci també pot ser víctima de la contaminació que estic comentant. El silenci es pot veure i interpretar de moltes diferents maneres. A mi em fa impressió un pensament atribuït a Gandhi que diu que quan un sap en quin costat està la justícia, voler ser neutral és una manera de ser injust”
2. Miquel Barbarà també demana pregar pels presos i exiliats polítics catalans. Argumenta: “Malgrat tot hem de continuar amb fe, amb esperança i amb caritat. Fent-ho així avui preguem per tots els patriotes catalans que ens han precedit i per tots els que també n’han sofert les conseqüències. Preguem també pels vivents, per tots els que formem la Catalunya actual. Amb esperit evangèlic hem de pregar també pels que es considerin enemics. Si volem que estigui clar que ho fem com a Església per l’Evangeli i no per opcions polítiques, també ens hem de preocupar i resar pels que estan empresonats i pels que estan exiliats. Per què per uns sí i per altres no? Ho hem de fer per tots i per tots els que hi pateixen com són les seves famílies. Hi ha una pregària universal que fem cada divendres sant que diu literalment així: ‘Preguem Déu Pare omnipotent, que alliberi el món de tota falsedat, de fam i de misèria; preguem igualment pels empresonats, i pels perseguits, pels qui són tractats injustament pels homes, pels emigrants, pels exiliats, pels malalts, pels moribunds i per tot els que sofreixen. Aquesta és la pregària de l’Església que posa a la creu de Jesús el Divendres Sant i que farem bé de posar-hi cada dia’”.
3. El sermó acaba amb aquestes paraules: “Demanem en aquesta Diada tan important que sapiguem ser, com el cardenal Vidal i Barraquer i tants altres exemples, homes i dones dels que en diem de la doble fidelitat. Fidelitat a l’Església i fidelitat al nostre país Catalunya, la nostra pàtria. Així sigui”.