La poetessa australiana Catherine Gallargher va dedicar un poema a Nelson Mandela i al seu advocat Bram Fisher, ambdós presos polítics. El règim racista i supremacista de Sud Africa no els va considerar mai com a tals. Tampoc el règim monàrquic espanyol reconeix que els exiliats i presos polítics catalans siguin exiliats i presos polítics.

 

 

 

Ells criden des del darrere
dels filats.
És encara el mateix missatge
reclòs entre tanques,
i la seva veritat s’enfila 
cap amunt. Ho pots veure:
un estel hissat enlaire, suspès
on res de particular
no està passant.
Però ells continuen hissant-lo,
davant dels ulls
dels seus carcellers,
i el fan navegar a tot vent
en un petit trosset de cel.

(Recollit per Ramon Carreté al blog “Amb vetusta gonella”)