Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.  
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
 (De Vicent Andrés Estellés a “Assumiràs la veu d’un poble”)