Exiliats, presos, refugiats configuren les persecucions actuals que interpel.la la consciència dels cristians i de la gent de bona voluntat. Aquesta és una de les qüestions tractades pel Papa Francesc en la seva exhortació “Gaudete et exsultate”.
Avui hi ha perseguits al món i a aquest petit racó de la Mediterrània que és Catalunya. Els refugiats fugen de la guerra i de la fam en els seus països d’origen i van a parar a països europeus on son rebutjats o son rebuts en males condicions. A Catalunya, hi ha perseguits polítics a l’exili, a la presó i assetjats per l’aparell polític, policial i mediàtic del règim.
-ELS PERSEGUITS, SEGONS FRANCESC. El Papa Francesc tracta l’afer de les persecucions en sis punts de la seva exhortació apostòlica Gaudete et exsultate (Alegreu-vos-en i celebreu-ho). En parla ja des de les primeres línies de l’exhortació papal. ”Alegreu-vos-en i celebreu-ho, diu Jesús als qui son perseguits o humiliats per la seva causa” (punt 1).
-FELIÇOS ELS PERSEGUITS. La causa de Jesús integra també la causa de la justícia. Francesc afirma: ”Sembrar pau al nostre entorn, això es santedat. Feliços els perseguits per causa de la justícia: d’ells és el Regne del cel” (Punt 89). Escriu: “Jesús recorda quanta gent és perseguida i ha estat perseguida senzillament per haver lluitat per la justícia, per haver viscut els seus compromisos amb Déu i amb els altres” (Punt 90). També diu: “Recordem que, quan el Nou Testament parla dels sofriments que cal suportar per l’Evangeli, es refereix precisament a les persecucions” (Punt 92). Afegeix referint-se als apòstols de Crist: “El llibre dels Fets consta insistentment que ells gaudien de la simpatia de tot el poble mentre algunes autoritats els encalçaven i perseguien” (Punt 92)
-LES PERSECUCIONS ARA I AQUÍ. El Papa Francesc afirma: “Les persecucions no són una realitat del passat, perquè avui també en sofrim, sigui de manera cruenta, com tants màrtirs contemporanis, o d’una forma més subtil, a través de calumnies i falsedats” (Punt 94).
-LA CALUMNIA ÉS UN ACTE TERRORISTA. Els polítics catalans, per exemple, que són perseguits son objecte d’un relat tergiversat amb calumnies i falsedats. Un fet ho demostra. El president, els consellers i els líders cívics a l’exili i a la presó son considerats criminals violents pel règim espanyol malgrat no recau cap sentència sobre ells.Com a contrast, exiliats i presoners són considerats demòcrates, pacífics pels països europeus on viuen en llibertat. El Papa recorda el que diu el Catecisme de l’Església Catòlica: “La difamació i la calumnia són com un acte terrorista. Es llança la bomba, es destrueix, i l’atacant es queda feliç i tranquil. Això és molt diferent de la noblesa de qui s’acosta a conversar cara a cara, amb serena sinceritat, pensant en el de be de l’altre” (Punt 87).
-PRESOS POLÍTICS TAMBÉ A VIETNAM. La paraula “presó” és citada dues vegades pel Papa Francesc en la seva exhortació apostòlica. La primera (Punt 17) al referir-se al cardenal vietnamita Nguyen van Thuan que fou un pres polític. Nguyễn Văn Thuận ( Hue 1928 / Roma 2002) fou arquebisbe de Saigon. Va ser arrestat pel règim comunista. Va passar 13 anys a la presó, 9 d’ells en aïllament. Al 1991 va ser autoritzat a visitar Roma però no se li va perpetre tornar al seu país. Va viure els seus darrers anys a l’exili romà. El cardenal va escriure: “Les autoritats vietnamites van dir-me que el meu nomenament era fruit d’un complot entre el Vaticà i els imperialistes per organitzar la lluita contra el règim comunista (…) Tots els presoners, inclòs jo mateix, esperen cada minut el seu alliberament. Però després vaig decidir: ‘Jo no esperaré. Vaig a viure el moment present omplint-lo d’amor. Com? Una nit ve la llum. És molt simple, fes com Sant Pau quan va estar a la presó. Escrivia cartes a diverses comunitats. Un cop, la Mare Teresa de Calcuta em va escriure que l’important no és el nombre d’accions que fem, sinó la intensitat de l’amor que posem en cada acció. ¿Com arribar a aquesta intensitat d’amor en el moment present? Penso que he de viure cada dia, cada minut, com l’últim de la meva vida. Deixar tot el que és accessori, concentrar-me només en l’essencial. Cada paraula, cada gest, cada conversa telefònica, cada decisió és la cosa més bella de la meva vida. Reservo per a tots el meu amor, el meu somriure; tinc por de perdre un segon vivint sense sentit”.
-“ERA A LA PRESO”. La segona vegada que Francesc es refereix a la presó és quan explica les benaurances. “En el capítol 25 de l’Evangeli de Mateu, Jesús torna a aturar-se en una d’aquestes benaurances, la que declara feliços els misericordiosos. Si cerquem aquesta santedat que agrada als ulls de Déu, en aquest text trobem precisament el protocol sobre el qual serem jutjats: ‘Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a a veure’m” (Número 95).
(Article publicat a la secció Contrapunts de la revista “Foc Nou!”, número 484)