El jutge Pablo Llarena, amic de la Soraya Sáenz de Santamaria en liquidació, és un dels símbols de la repressió del règim monàrquic espanyol contra el sobiranisme català. L’alternativa a la persecució és el missatge alliberador de Jesús, no la llei del Talió.
1. PERILLOSOS CRIMINALS VIOLENTS. Els presos i exiliats polítics catalans son tractats com perillosos criminals violents pel règim constitucional espanyol. Però són considerades persones demòcrates, pacífiques i lliures a Europa.
2. LA MORT DE PERE COMÍN. Un dels episodis més inhumans i venjatius ha succeït amb la mort de Pere Comín, germà del conseller i diputat Toni Comín, exiliat a Brussel·les. Pere estava malalt en fase terminal. Va prendre amb consciència i amor la decisió d’anar a morir a la ciutat belga de Lovaina en companyia del seu germà i de la família. Gest de profunda humanitat que deixa encara més en evidència el grau de deshumanització i crueltat del règim espanyol, hereu de la dictadura franquista, en els àmbits institucional, polític, judicial, policial, mediàtic.
3. “SIGUI LA MORT UNA MAJOR NAIXENÇA”. El conseller Toni, cristià, diu del seu germà: “Només els qui heu conegut el Pere sabeu fins a quin punt ha estat un ésser extraordinari, el cor més noble, la intel·ligència més lliure, l’ànima més creativa”. L’exiliat Comín espera que el seu germà Pere es retrobi amb el seu pare, Alfonso Carlos Comín, mort el 23 de juliol del 1980. Alfonso Carlos és un referent ètic i polític. Lluitador, pacífic, revolucionari, dialogant, compromès, lliure, solidari, creient i esperançat. Se li pot aplicar el “Cant espiritual” del poeta Joan Maragall. “I quan vinga aquella hora de temença / en què s’acluquin aquests ulls humans, / obriu-me’n, Senyor, uns altres més grans / per contemplar la vostra faç immensa. / Sia’m la mort una major naixença”.
4. LA LLEI DEL TALIÒ. Però ara, en la plenitud de la vida personal i cívica d’aquests polítics empresonats i exiliats, ¿com reaccionar enfront d’un règim espanyol que maltracta als sobiranistes catalans demòcrates i pacífics com si fossin perillosos criminals violents, se’ls persegueix, se’ls priva de llibertat i se’ls amenaça amb ferotges condemnes de presó?. Una reacció seria la del llei del Talió. Els ara injustament perseguits podrien aplicar als repressors i carcellers la norma del “Ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop”. Aquest text bíblic de l’Exòde (21,23-24) es superat per la proposta de Jesús (Mateu 5, 39-32): “No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar”.
5. “NO SABEN EL QUE FAN”. La manera de Llarena i del sistema judicial espanyol a l’aplicar legalitat és la de la deshumanitzada Llei de Taliò. Els sobiranistes perseguits, cristians o agnòstics, podran replicar un dia als repressors amb la mateixa moneda o segons l’estil evangèlic. La alternativa més humana i justa és la de Jesús de Natzaret. Jesús també fou perseguit, sentenciat i executat segons la llei del seu poble i del colonitzador romà. Crucificat a l’indret anomenat Calavera, Jesús va dir: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan”.