El comunicat de la reunió de l’Episcopat català, dies 15 i 16 de maig, felicita al president Quim Torra però manté silenci sobre la Catalunya ocupada pel 155 i sobre els exiliats i presos polítics.

1. “Els bisbes –diu el comunicat- feliciten el molt honorable Joaquim Torra i Pla per la seva elecció com a president de la Generalitat de Catalunya i desitgen que en aquests moments especialment delicats governi amb justícia i encert, cercant sempre el bé comú i la concòrdia de tots els catalans, així com el diàleg amb les altres institucions de l’Estat”. L’arquebisbe Jaume Pujol, de l’Opus Dei i president de l’episcopat català ja va enviar el passat dia 14 una carta de felicitació al president Torra. Li deia: “En aquesta nova etapa que heu encetat amb la vostra elecció i presa de possessió davant el Parlament de Catalunya prego a la Mare de Déu de Montserrat per tal que us il·lumini en les vostres decisions de govern i en el camí que cal seguir per a servir el nostre país. L’animo en aquests moments especialment delicats a governar amb justícia i fermesa cercant sempre el bé comú de tots els catalans i el diàleg amb les altres institucions de l’Estat”.

2. Des d’unes perspectives republicana, i sobretot democràtica, cal deixar constància de les paraules assenyades dels bisbes. Contrasten amb l’ofensiva barroera endegada des de l’espanyolisme (del franquisme al socialisme) contra el president català sense esperar l’habitual el període de cent dies per analitzar l’acció del seu Govern.

3. L’episcopat, però, manté silenci sobre el fet que Catalunya estigui ocupada pel repressiu article 155 i molts polítics siguin perseguits. Un president, diversos consellers del seu Govern i dos líders cívics son a l’exili o en presó preventiva i, com a venjança,  estan lluny de casa. Tots són innocents ni que sigui, com a mínim, pel fet de que no recau sobre ells cap sentència condemnatòria. Al regne d’Espanya són tractats com perillosos criminals violents i estan empresonats. Però als països de l’Europa democràtica són considerats com demòcrates, pacífics i estan en llibertat.

4. El silenci dels bisbes sobre els exiliats i presos polítics és un silenci còmplice.  Haurien de parlar com ho fa Francesc. El Papa Francesc sosté que la presó preventiva és inhumana. També recalca, en la seva darrera exhortació apostòlica “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”, el protocol sobre el qual, segons Jesús, tothom serà jutjat. “Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mateu 25, 35-36)

5. Sí, “era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. ¿Ja heu visitat els exiliats i presos polítics catalans després de tan temps d’exili i presó? ¿Animeu prou la gent, creients o no, a que preguin i pensin en ells i siguin solidaris amb les seves famílies? ¿Esteu amb els presos que, a més, són innocents o esteu amb els repressors i els carcellers? El silenci sobre els exiliats i presos polítics és un silenci còmplice amb la repressió. Aquest silenci no és humanitari ni cristià. Ser cristià implica solidaritat amb els exiliats i els presos