Els partits espanyols es mostren ara interessats sobre el jurament dels càrrecs públics i sobre com ha de realitzar-se en l’actual ofensiva contra el sobiranisme democràtic i pacífic català. Busquen obsessivament pessigolles amb el del president Quim Torra. Els partits monàrquics, però, tenen un model en el jurament franquista del rei Juan Carlos I, pare de Felipe VI

 

Era el 22 de novembre del 1975. Sessió solemne a les Cortes franquistes.

-El president del Consejo de Regencia, el falangista Alejandro Rodríguez de Valcárcel, pregunta a Juan Carlos de Borbón y Borbón.

“En nombre de Dios i sobre los Santos Evangelios,¿juráis lealtad a su excelencia el Jefe del Estado, fidelidad a los principios del Movimiento  Nacional y demás leyes fundamental del Reino?”

– El llavors encara príncep Juan Carlos I contesta:

“Sí, juro lealtad a su excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los principios fundamentales del Movimiento y demás leyes fundamentales del Reino”.

– El president de les Cortes replica:

“Si así lo hiciéreis que Dios os lo premie, y si no, os lo demande”.

No se sap que si Déu premia o demanda a Juan Carlos I com a conseqüència del seu jurament franquista.  El que se sap és que el primer dels Principios del Movimiento Nacional és aquell que diu que “España es una unidad de destino en lo universal”, idea de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Espanyola. I se sap que el primer article de la llei estableix que “Los principios son por su propia naturaleza permanentes e inalterables”. Es a dír, gaudeixen per decició dictatorial del general Franco d’eterna inmovilitat. Es el seu “atado i bien atado”