“Un mossèn en el cor i la perifèria” és un de la vintena d’articles en el número 100 de “La llista blava” amb que es posa fi a aquesta aventura comunicativa del petit poble de Gallifa i del seu Santuari Ecològic. Aquesta revista ha estat impulsada sobretot per mossèn Josep Dalmau. El número 100 és un petit homenatge dels seus col·laboradors a un dels sacerdots més significatius de Església catalana contemporània (https://www.santuariecologic.com)
Sempre ha estat al cor del poble, de la política, del món. De Déu. De la fe entesa com profunditat, misteri, obertura als altres, confiança en l’Altre. Sempre ha estat alhora a la perifèria d’aquests àmbits. Allà on hi ha marginats, perseguits, exiliats, empresonats, rebutjats pels poders polític, econòmic, religiós. Allà on fe i ciència, creients i agnòstics, viuen, conviuen, dialoguen, es respecten.
Viure en el cor i en la perifèria de la realitat són dues dimensions que configuren la personalitat del cristià Josep Dalmau. Constitueixen el seu pensament, les seves actuacions cíviques i eclesials, la seva trajectòria i la seva projecció. El compromís cívic i cristià de mossèn Dalmau enforteix la seva llibertat i la de tothom però li comporta sacrificis, elogis i menyspreu, solidaritat i persecució. Els errors comesos i les limitacions són propis de la condició humana, però són secundaris i tenen poc pes específic.
Així és perquè el que és determinant en qui per sempre serà el rector de Gallifa es que és un activista sense desig de poder, un home servicial sense afany de diner, un personatge compromès pel país amb visió universal i, fins i tot, còsmica. Actua i és mou entre la gent, condicionat ara per l’edat i les dolències diverses, i prega amb paraules i silenci. Compagina la ciutat frenètica i el seu poblet encalmat del Vallès. Des de la vall profunda mira el cim del turó on hi ha un antic castell i un santuari ecològic que ha aixecat amb les seves mans i amb l’ajuda de molts. Des d’allà dalt observa les terres del país i d’aquest món, i el cel infinit solejat al matí i una estelada amb milions d’estels al la nit.
El ciutadà i sacerdot Josep Dalmau és conscient de la realitat amb la convicció i l’esperança de que Catalunya serà un dia plenament democràtica, lliure, solidària, sobirana, independent. També té la convicció de que l’Església serà una comunitat de cristians alliberada d’estructures poc o gens evangèliques. I creu que serem acollits pel Déu de Jesús com ja ho som des del primer sospir al darrer batec de la nostra existència.