La celebració a Barcelona dels 800 anys de l’Orde de la Mercè repta a l’Església a implicar-se públicament en l’alliberament dels presos polítics i en el retorn dels exiliats en llibertat.
- L’Orde de la Mercè estén la pastoral humanitària als centres penitenciaris d’arreu del món, és llavor de llibertat i de respecte als drets humans dels exiliats i presos en nom de Déu. Ho recorda un text en el web de l’arquebisbat de Barcelona.
2. La comunitat cristiana, inclosa sobretot la jerarquia, ha d’implicar-se a favor dels exiliats i presos polítics catalans per sentit humanitari i coherència evangèlica. Aquesta implicació ha de ser pública i no només feta, si es que fa, en el secretisme de despatxos i sagristies.
3. Els polítics catalans estan en presó preventiva, o a l’exili, malgrat ser innocents. I són innocents perquè no han estat jutjats ni sentenciats. El Papa Francesc ha parlat moltes vegades de la injustícia i la inhumanitat que suposa la presó preventiva. Els bisbes, que sovint recorden discursos papals, haurien de fer-ser ressò d’aquest posicionament de Francesc. A més, els presos polítics catalans estan tancats en centres penitenciaris lluny de casa seva, Catalunya. És un càstig doblement injust per les seves famílies, pels seus fills, i per ells mateixos.
4. La degradació del sistema judicial espanyol, com el turc, perjudica la convivència, les llibertats i els drets humans. Una “justícia” injusta i venjativa no és justícia. La commemoració de l’Orde de la Mercè i la seva tasca alliberadora ha de servir per denunciar aquest sistema polític i judicial. O s’està amb els presos innocents, o amb els repressors i els carcellers.
5. “Justícia” espanyola turca:
posar urnes és violència,
votar és violència,
llibertat és violència,
el pacifisme és violència.Reprimir no és violència;
violar no es violència;
no acceptar el resultat de les urnes no es violència; - empresonar innocents sense setència no és violència.