Sant Jordi és terrorista perquè com bon cristià és solidari amb els exiliats i presos polítics perseguits com criminals violents pel règim borbònic constitucional espanyol. Es patró de nacions com Catalunya, Bulgària, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Hongria, Lituània, Portugal, Rússia, Txèquia, Ucraïna…

1. Els partidaris del repressiu 155 són al·lèrgics al groc. Són intolerants amb totes les variants d’aquest color: llaços, samarretes, banderes, bufandes, jerseis, mitjons, americanes, pantalons, gorres, rellotges, carpetes, bolígrafs, pintures… El color groc expressa pacíficament solidaritat amb els exiliats i presos polítics, i també reivindica el seu alliberament. Aquests exiliats i presos no han estat jutjats ni sentenciats. Per tant, són innocents. El sistema polític i judicial espanyol, però, castiga per venjança a aquests catalans demòcrates i pacífics amb presó preventiva que, a més, compleixen innecessàriament en centres penitenciaris que estan molt lluny de casa.

2. Aquesta solidaritat groga amb els exiliats i presos es considerada pel règim espanyol com un suport a criminals violents i colpistes. Sant Jordi, vestit de groc, també seria tractat de terrorista perquè com a bon cristià és solidari amb els exiliats i presos. Una persona que vol ser bon cristià es fidel i compromès a unes paraules de Jesús que consten en l’Evangeli de Mateu (25, 34-40): “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m (…) ¿Quan et vàrem veure a la presó, i vinguérem a veure’t? (…) Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi”. Després afegeix: “Estava a la presó, i no em vau visitar (…) ¿Quan et vam veure a la presó, i no et vam assistir? (…) Tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi”.

Sant Jordi contra el drac de la repressió

El científic i poeta David Jou ha escrit enguany el poema titulat “Sant Jordi”

El drac negre de la mentida,
covant el foc de la represàlia,
amb urpes de prevaricació:
cada època té els seus dracs,
les seves autoritats infames,
els seus tribunals contra la democràcia,
els seus afanys de repressió.

Voldrien que te’n distraguessis
amb llibres i roses, que et fessis
líric, sentimental, que oblidessis
els qui tenen a la presó.

Sacia’t de roses, de besos, de llibres,
de primavera, de bon humor, d’alegria!,
però oblidar-te de l’afany de justícia,
de la lluita pel futur i la vida
contra la tenebra del drac, no