“Der Spiegel”, el setmanari més prestigiós i de referència a Alemanya, publica un article en que dona arguments per oposar-se a l’extradició del president Carles Puigdemont.

“¿De què s’acusa a aquest home? Entre altres coses, de rebel·lió. La pena que plana sobre ell és de fins a trenta anys de presó. Però rebel·lió és un delicte que, en el dret espanyol, inclou l’ús de la violència. De violència, però, mai ha pogut parlar-se en l’afer català. En tot cas, no per part dels catalans. Van ser policies espanyols els que a la tardor passada van atacar als votants catalans quan aquests pretenien dipositar els seus vots en un referèndum.

 Els esforços independentistes dels catalans no troben a Alemanya i Europa massa amics. Se’ls ha retret als catalans una regressió a les postures del nacionalisme. Però res s’allunya més de la veritat.

 Els catalans estan cridant l’atenció sobre un fet que no és grat, encara,  a les oïdes de molts europeus: el que ha quedat caduc és l’Estat nacional d’antic encuny i que va ser modern alguna vegada. ¿Quin assumpte important pot aclarir-se avui en dia dins d’uns límits nacionals? La sobirania és tan sols una il·lusió per a la gran majoria dels Estats i, sobretot, per als europeus. Ni tan sols els alemanys haurien de confondre aquesta nova consciència recentment redescoberta amb els seus espais d’acció reals.

La regió és l’origen, i l’Estat nacional és el fortuït des del punt de vista històric. I l’Estat central espanyol perd precisament la seva legitimitat a causa dels mitjans que empra contra els seus propis ciutadans en la lluita per la seva supervivència.

Els espanyols demanaran l’extradició de Puigdemont, però Alemanya ha d’oposar-se a això. Un polític que lluita pels seus objectius amb mitjans pacífics no ha d’anar a la presó”.