Divendres Sant groc

469

Jesús de Natzaret, creient en Déu i la humanitat, acusat de transgredir la inhumana legalitat establerta, condemnat a mort per la força d’ocupació romana i la complicitat del poder jueu (no el poble jueu), símbol i esperança dels crucificats d’arreu i al llarg de la història.

 

Divendres Sant.

Dia de silenci, reflexió, recolliment, soledat.

Dia per recordar els que porten a sobre qualsevol creu.

Dia del ¿per que? ¿per que? i, malgrat tot, abraçar l’esperança.

I compartir silenci, soledat, creu, preguntes, esperança.

Divendres Sant amb tots els colors del groc.

No, diguem no (de l’absent Raimon) a la imposició i la repressió.

Sí, diguem sí al groc de la llibertat i la solidaritat amb els exiliats, presos, perseguits.

Groc en milers de flors com la rosa, la ginesta, el gira-sol, el dent de lleó, el lliri, el pensament…

Com diu el poeta Lluís Llach:

“Cal anar endavant

sense perdre el pas

Cal regar la terra amb la suor del dur treball.

Cal que neixin flors a cada instant”.

Comparteix aquesta entrada