La humanitat bondadosa del president Carles Puigdemont no té res  veure amb la imatge de perillós criminal violent dibuixada pel règim espanyol. Mossèn Jaume Aymar, director del setmanari “Catalunya cristiana” i de Ràdio Estel, explica una trobada amb Puigdemont.

1. “He tingut només dues ocasions per parlar amb el president Carles Puigdemont quan encara era a Catalunya. En una de elles, l’ampliació d’una residencia d’ancians, vaig recordar que hi ha una pregària que sabia que coneixien perfectament dues persones presents a la sala: el president i la meva mare. Es l’Oració al Crist de la Tramuntana que va escriure el poeta de Figueres, Carles Fages de Climent, i que diu així:

Braços en creu damunt la pia fusta,

Senyor, empareu la closa i el sembrat,

doneu el verd exacte al nostre prat

i mesureu la tramuntana justa

que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

 2. Després em van dir que, al recitar-la, el president s’havia emocionat. De fet, ell va fer el seu discurs basant-se en aquesta vella oració que havia après del mestre Manel Costa Pau quan d’estudiant es formava al collegi religiós de Santa Maria del Collell. Va dir que no es tracta només que el vent faci endreça i netegi l’aire sinó que per ser una tramuntanada de profit ha de ser exacte com demana Fages en l’oració. Quan va acabar el seu parlament em va dir: vull conèixer la seva mare. I la va saludar afectuosament.

 3. En aquests dies de Setmana Santa, pensant que Carles Puigdemont es pres, tornem a recitar amb la mare aquesta vella pregària a Crist perquè, en aquests moments de la nostra història, tots sapiguem trobar la tramuntana justa que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat”