El viacrucis de l’actual Catalunya és dramàtic com la Setmana Santa que acaba de començar.
 

1. La persecució i condemna d’un home innocent com Jesús de Natzaret ara fa uns dos mil anys configuren la celebració anual de la Setmana Santa. La Catalunya d’ara també té homes i dones innocents perseguits, exiliats i presos polítics, pels poders polític, judicial, econòmic i mediàtic del règim espanyol que pretenen condemnar-los com perillosos criminals violents.

2. La Setmana Santa no es pot commemorar callant sobre el cruel viacrucis que viu el poble català. Val la pena tenir-ho present. Jesús és detingut com si fos un bandoler. Forçat a comparèixer davant un Sanedrí sectari i davant Pilat, el covard delegat de les forces d’ocupació romanes. Condemnat a morir. Insultat, torturat i objecte de burles per part dels soldats. Crucificat com un perillós criminal violent. Jesús, malgrat ser solidari amb la humanitat i creure en Déu, crida amb tota la força: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”. En el cor mateix de la desesperació i quan tot sembla que s’ensorra sorgeix l’esperança.

3. Cadascú ocupa finalment el seu lloc en aquesta història de passió. Les autoritats jueves (no el poble), els ocupants romans i els soldats imperials queden desautoritzats per la gent honrada d’arreu i al llarg de la història. Pilat queda condemnat per sempre a tenir les mans brutes. L’esperit de Jesús ressuscitat viu en el cor de les persones que construeixen llibertat, solidaritat, bondat, pau.