La fiscalia ha presentat una denuncia contra l’actor Willy Toledo per insultar Déu i la Verge Maria a Facebook. Però, en cristià, el més greu menyspreu a Déu consisteix en menysprear als altres; per exemple, als presos polítics.
1. Willy Toledo és ateu. És paradoxal que un ateu es refereixi a déu, ni que sigui déu en minúscula, per llençar-li excrements. Les seves paraules fereixen a molta gent, creients o no. Val la pena aprofitar aquest cas per deixar constància de que el menyspreu i l’insult més greus contra Déu consisteixeN, segons el missatge cristià, en menysprear i insultar als altres. Per exemple, als exiliats i presos polítics.
2. Ja s’ha explicat en aquest blog que el Papa Francesc qualifica la presó preventiva de pena il·lícita oculta i acusa a polítics venjatius i sense escrúpols de pressionar als jutges per la seva aplicació. Polítics i líders cívics catalans estan en presó preventiva sense procés, ni judici ni sentència. I a més estan tancats en presons d’Espanya, lluny de Catalunya. Sense humanitat per part del règim espanyol.
3. El Papa Francesc defensa la dignitat totes les persones. Ho Fa sovint com en un discurs del 12 de febrer del 2017. Explica: “Jesús afirma que el manament del ‘no mataràs’ és violat per l’homicidi efectiu i també pels comportaments que ofenen la dignitat de la persona humana, incloent-hi les paraules injurioses. Aquestes paraules no tenen la mateixa gravetat i culpabilitat de l’assassinat però es posen en la mateixa línia perquè es donen les premisses i revelen la mateixa malvolença. Jesús ens convida a renunciar a totes les ofenses nocives en quant són mogudes pel intent de fer el mal al pròxim. Per a Jesús, qui insulta al germà, mata en el seu propi cor al seu germà. Per favor, ¡no insulteu!. No guanyem res”.
4. El Papa Francesc està en plena sintonia amb el missatge evangèlic. “Tothom qui odia el seu germà és un assassí” (Primera carta de Joan). El Déu de Jesús s’identifica amb els que tenen fam i set, els forasters, els que no tenen res per vestir-se, els malalts, els que estan a la presó. Aquest episodi del judici final acaba així (Mateu, 25, 44-46):”Senyor, ¿quan et vàrem veure afamat o assedegat, foraster o despullat, mallat o a la presó, i no et vam assistir?. Ell els contestarà: En veritat us ho dic; tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi. I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna”.
5. Entre els justos figuren, els exiliats i presos polítics catalans. Ells són lliures a Europa (Bèlgica, Escòcia, Dinamarca, Suïssa) però són considerats criminals violents a l’Espanya constitucional i borbònica.