El pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, constata paral·lelismes de l’actual situació dels exiliats i presos polítics catalans amb la dictadura franquista.

1. El pare Raguer ho ha afirmat en presentar el seu llibre “Ser independentista no és cap pecat” a la quarantena de persones que acompanyaven els dejunadors reunits a Montserrat en solidaritat amb els represaliats. Raguer ho va comentar als dejunadors que denuncien la injustícia a què estan sotmesos polítics catalans votats per la ciutadania. Va recordar l’empresonament que ell també va patir l’any 1951, en ple franquisme, al castell de Montjuic, durant set mesos i mig. Va ser acusat “d’ultratge a la nació espanyola i al sentiment de la seva unitat”, per un manifest catalanista que havia promogut amb companys universitaris organitzats en el grup Torras i Bages. Una acusació feta en temps de la dictadura que, va dir, s’assembla a la que ara manté a la presó i a l’exili polítics defensors de la via democràtica cap a la independència.

2. El pare Raguer va explicar que la Doctrina Social de l’Església defensa la pròpia pàtria i que els nacionalismes perillosos no són els de les petites nacions que volen sobreviure. Els nacionalismes perillosos són els dels grans estats–nació que volen absorbir les petites nacions veïnes com són els casos de Castella amb Espanya o de Sèrbia amb l’antiga Iugoslàvia. Va afirmar: “El que no és lícit des de la doctrina de l’Església és que es vulgui imposar una pàtria que no és la teva. Si hi ha un cas a Europa on es compleix la condició d’unitat forçosa que, segons el Papa Francesc, legitima la secessió, és el de Catalunya”.

3. Segons el monjo Raguer  la desunió entre partits que aflora en l’àmbit independentista no deixa de ser una demostració de la seva base transversal, que el fa fort i sòlid. Va dir: “En l’independentisme hi és present la dreta, l’esquerra, el catolicisme, l’anticlericalisme i l’indiferentisme religiós dominant. Aquesta pluralitat ideològica és la constatació més clara que desmenteix l’adoctrinament de què s’acusa a la societat catalana per part de l’unionisme espanyolista”