El text “Després” (març 2018) de Maria del Mar Bonet sintonitza amb “Què volen aquesta gent”, cançó composta per la cantant mallorquina amb la lletra d’un poema de Lluís Serrahima. Poema i cançó denuncien el ¡1968!, la repressió política de la dictadura franquista.

Després

El govern espanyol després de maltractar i ferir a moltíssimes persones l’1 d’Octubre.

Després d’empresonar injustament els nostres polítics, acusant-los de sedició i rebel·lió, tot sent absolutament persones de pau.

Després de vulnerar la llibertat d’expressió que afecta artistes plàstics i també de l’àmbit musical, com Valtonyc, sabem que pretenen també limitar el valor social de l’art i la seva funció crítica.

Després d’imposar l’article 155 que manté a Catalunya sense autogovern.

Després d’amenaçar un altre cop més la nostra llengua i el treball impecable a les escoles.

Què volen més, després de tanta violència i mentides aquesta gent?

Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

“El seu fill, que no és aquí?”,
“N’és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l’asfalt, d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells —potser el que mana—
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?