Diàleg, difícil però possible, entre un unionista espanyol, Ramon Bassas, i un sobiranista català, el signant i miserable Oriol Domingo,  via Facebook. Tant de bo, la controvèrsia fos com una partida assenyada, pacient, imaginativa i civilitzada d’escacs.

1. Prèvia. Ramon Bassas Segura va ser regidor socialista a l’Ajuntament de Mataró (1991/2011). Fidel al PSC/PSOE de Miquel Iceta. Cap de comunicació de Fragmenta Editorial i del consell de redacció de www.catalunyareligió. La seva postura política, però, és estrictament personal. Oriol Domingo realitza www.avantguarda.cat, que no té res a veure amb el diari espanyol La Vanguardia. Acaba d’escriure al Papa Francesc: Carta al Papa demanant la seva intercessió pels exiliats i presos polítics catalans www.avantguarda.cat/Contrapunts . El Papa és radicalment contrari a la presó preventiva.

2. El diàleg o controvèrsia entre el monàrquic Ramon Bassas i el republicà Oriol Domingo segueix a continuació.

-Ramon Bassas. “¿Els que no saben ni formar govern ens havien de fer una República?

 -Oriol Domingo. “Ho sento. Es de miserable oblidar que els que han de formar Govern estan a l’exili o a la presó gràcies a gent com tu que impulsa el 155”.

 -Ramon Bassas. “Oriol, gràcies per les floretes, jo no seria capaç de dir-te-les mai. Però ho recordo perfectament i no impulso cap 155. Dit això, amb els diputats que té la majoria parlamentària no cal fer aquests espectacles i es podria formar govern de seguida. El pitjor de l’insult, amic Oriol, és que impedeix el sa propòsit de parlar com a persones civilitzades”.

 -Oriol Domingo. “Jo no seria mai capaç de dir que amb gent a l’exili i a la presó s’és incapaç de formar govern en quatre dies. Gent que no es processada, ni jutjada, ni sentenciada, i que, a més, estan engarjolats fora de Catalunya i lluny de casa. ¿Quants mesos ha tardat Alemanya en formar govern sense gent a l’exili i a la presó?¿Quants mesos va tardar Espanya en formar govern sense gent a l’exili i a la presó? Ho sento, Ramón. Formularé la critica que t’he fet d’una altra manera. Si jo digues el que tu has dit, jo em consideraria un miserable”.

-Ramon Bassas. “Oriol, doncs no te’n sentis. Jo no considero miserables els que pensen diferent a mi. I es viu millor, fes-me cas. Tampoc he dit en quatre dies. He dit i mantinc que si amb aquestes circumstàncies encara no poden formar govern, imagina’t l’empresa de fer una República! I que no pots prometre el que no pots fer (i no tinc cap necessitat d’insultar-los, jo). No entenc on és el problema moral. Estem parlant de política. O no?”

-Oriol Domingo. “Ramon, ni tu ni jo som miserables per pensar i actuar diferent. El PSOE promet el federalisme que no és pot fer. El que és miserable es exigir als exiliats i presos polítics catalans que tinguin la capacitat d’actuació que tenim els que encara no estem a la presó. Ells no viuen millor que tu i que jo. Però la seva actitud és exemple de llibertat i compromís. Com ho fou la dels presidents exiliats Lluís Companys (executat), Josep Irla i Josep Tarradellas. No es miserable que els sobiranistes catalans guanyin a les urnes, fins i tot en les circumstàncies més adverses. El que es miserable es que els unionistes espanyols no acceptin els resultats i vulguin imposar-se per la força i la repressió. Si jo no acceptés els resultats electorals i volgués imposar-me per la força i la repressió, jo seria un miserable”.