Una carta al Papa Francesc demanant la seva intercessió pels exiliats i presos polítics catalans ha estat enviada pel signant a títol personal. Segueix la versió en català.
Barcelona, Catalunya, 2 de març del 2018
Sa Santedat Papa Francesc,
Em dirigeixo a vostè, estimat Sant Pare, com a catòlic que aspira ser bon cristià, periodista d’afers religiosos (*) i ciutadà compromès amb les legítimes aspiracions socials, culturals i nacionals de Catalunya.
Catalunya viu un Viacrucis que comparteix amb molts homes, dones i pobles que també ho pateixen al segle XXI. Governants, dirigents polítics, líders cívics i nombrosos ciutadans catalans són perseguits pel règim espanyol per promoure, sempre pacíficament i passant per les urnes, el dret a decidir del meu país sobre el seu futur. Alguns, des de fa quatre mesos, estan exiliats a Bèlgica i Suïssa o són presos polítics preventius en centres penitenciaris d’Espanya lluny de les seves famílies. Cap d’ells ha estat processat, ni jutjat, ni sentenciat. La seva trajectòria pacifista i de servei a la comunitat és implacable. I alguns donen testimoni de la seva fe cristiana.
Els bisbes catalans expressen la seva preocupació per aquesta situació. Afirmen en un document (16/02/2018): “Volem fer esment d’una qüestió que ens preocupa. Quant a la presó preventiva d’alguns antics membres del govern català i d’alguns dirigents d’organitzacions socials, sense entrar en debats jurídics, demanem una reflexió serena sobre aquest fet, en vistes a propiciar el clima de diàleg que tant necessitem i en la qual no es deixin de considerar les circumstàncies personals dels afectats “.
Comparteixo aquesta preocupació, estimat Papa Francesc, i assumeixo, com tants, cristians o no, la vostra oposició a la presó preventiva segons vàreu manifestar a l’Associació Internacional de Dret Penal (23/10/2014). Diguéreu: “La presó preventiva (quan de forma abusiva procura una bestreta de la pena, prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita més o menys fundada d’un delicte comès) constitueix una forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat, la qüestió dels detinguts sense condemna s’ha d’afrontar amb la deguda cautela, des del moment que es corre el risc de crear un altre problema tan greu com el primer, si no pitjor: el dels reclusos sense judici, condemnats sense que es respectin les normes del procés”.
Aquests són alguns dels motius, estimat Sant Pare, pels quals demano la vostra intercessió per tal que els exiliats i els presos polítics catalans siguin alliberats i puguin tornar a casa seva. En definitiva, es tracta d’aplicar la Declaració Universal dels Drets Humans i la Doctrina Social de l’Església.
Moltes gràcies per les gestions que pugueu realitzar. I com acostumeu a demanar per a vostè, compteu amb la meva pregària al Déu de Jesús.
Cordialment en Crist, Oriol Domingo
(*) Com a periodista d’afers religiosos he estat vinculat a “La Vanguardia” (diari de Barcelona), i col-laboro a “Qüestions de vida cristiana” (revista de l’abadia de Montserrat), “Ràdio Estel” (emissora de l’arquebisbat de Barcelona) , “Foc Nou” (mensual català), “El Pregó” (quinzenal), i www.avantguarda.cat (web personal que conté la secció In saecula saeculorum)