Els monjos de Montserrat, com els d’altres convents, preguen salms subversius a favor dels perjudicats pels tribunals corromputs en la Catalunya ocupada pel repressiu 155

1. Fiscals afinats. Un ex president del Tribunal Constitucional menteix en un intent d’ocupar un lloc en el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Un jutge del Tribunal Suprem posa en presó preventiva a persones honrades sense ser jutjades ni sentenciades. El president de la Generalitat es mou lliurement en l’Europa democràtica però no a Espanya perquè Espanya no és com l’Europa democràtica. 

2. La comunitat benedictina de Montserrat prega en aquesta Catalunya ocupada pel repressiu 155. El monjo Josep de C. Laplana en deixa constància via facebook. Escriu: “Un cop cada setmana els monjos recitem al cor el salm 94. El verset 20 diu dirigint-se a Déu: ¿Us podeu avenir amb un tribunal corromput que inventa delictes en nom de la Llei?”. Llavors el pare Laplana comenta: “Ens mirem de reüll els uns els altres amb mig somriure i tots pensem en el mateix”.

3. El salm 94, conegut com “El Déu de justícia” diu més coses que fan que aquest text pugui ser considerat subversiu per l’autoritat del 155 que s’ha apoderat de les legítimes institucions de Catalunya. Acaba dient d’aquests tribunals corromputs: “Es tornaran contra ells les seves males arts, El nostre Déu els destruirà, víctimes del mal que havien tramat”.

4. El breu escrit del pare Laplana ha estat comentat per alguns lectors. Exemples… “Aquest salm descriu molt bé la situació actual”. “Que trist tanta injustícia. La veritat sempre surt a la llum. Tinguem esperança. Paciència”. “¿Què pot fer l’home bo, quan veu que els qui haurien de ser els fonaments de la justícia s’esfondren i oprimeixen aquells a qui haurien de protegir?” “Sort que als monjos de Montserrat no us poden aplicar el 155, que si no potser algun dia rebríeu una citació judicial per foment de l’odi o qualsevol d’aquestes coses amb la que els agrada espantar al personal” “El vostre és un comentari simpàtic que expressa un sentiment àmpliament compartit, però molts cristians trobem a faltar declaracions públiques d’Església més contundents i compromeses, perquè el que estan passant els nostres polítics no té res de simpàtic i exigeix la nostra implicació efectiva no només com a catalans sinó també com a cristians”