La Santa Seu vol diàleg entre Espanya i Catalunya, no repressió. Així és desprèn de les declaracions del cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat, en el número 200 del setmanari  “Catalunya Cristiana”.

1. El director de la revista, Jaume Aymar, planteja al cardenal Parolin si després de les eleccions del 21 de desembre cal recuperar per a Catalunya la idea d’una certa mediació o arbitratge.

2. El secretari d’estat contesta: “”Com és sabut, la Santa Seu, en estreta relació amb l’episcopat, segueix amb atenció els esdeveniments a Catalunya, i en particular el futur de l’escenari que s’ha dibuixat després de les eleccions al Parlament autonòmic del 21 de desembre passat. Correspon a les parts involucrades  analitzar aquesta situació de desencontre polític, duent a terme una reflexió amb honestedat i sinceritat. El que fa l’Església és recordar els principis i valors que he esmentat abans i animar les parts perquè continuïn parlant i escoltant-se”.

3. De les declaracions de Parolin es dedueixen diverses conclusions. El fet és que la Santa Seu segueixi amb atenció els esdeveniments a Catalunya. Això vol dir que coneix el referèndum del dia 1 d’octubre, la repressió de la policia espanyola contra catalans pacífics i desarmats, l’aplicació repressora del 155, les eleccions del 21 de desembre, la victòria del sobiranisme en escons i vots, els exiliats i presos polítics. Davant d’aquesta situació, la Santa Seu reclama que les “parts involucrades!”  parlin i s’escoltin. Les parts involucrades son el Govern espanyol i el Govern català presidit per Carles Puigdemont, ratificat en les eleccions parlamentaries de Catalunya.

4. El cardenal Parolin recalca que l’escenari a tenir en compte és el dibuixat per les eleccions del 21-D. En cap cas apel·la a l’ús de la violència o de la repressió. Precisament el Papa Francesc ho acaba de condemnar en l’homilia que va pronunciar a Temuco sobre el progrés dels pobles, en el seu viatge apostòlic a Chile i Perú. Francesc va dir sobre la relació entre els pobles: “Es imprescindible defensar que una cultura del reconeixement  mutu no pot construir-se en base a la violència i destrucció que acaba cobrant-se vides humanes. No es pot demanar reconeixement  aniquilant a l’altre, perquè això l’únic que desperta és més violència i divisió. La violència crida a la violència, la destrucció augmenta la fractura i separació. La violència acaba  tornant mentirosa la causa més justa. Per això diem no a la violència que destrueix, en cap de les seves formes”.