1. El Govern català, sorgit de les eleccions del 27 de setembre del 2015 i del 21 de desembre del 2017, celebrarà la seva primera reunió a Brussel·les, seu de les principals institucions de la Unió Europea, en la hipòtesi que el president Carles Puigdemont no pogui tornar a Catalunya a causa de la repressió espanyola. El Govern català podria reunir-se periòdicament en la capital belga. Al cap i a la fi, residir a Brusel.les és viure en el cor i la capital d’Europa de la que Catalunya en forma part.

2. Els òrgans directius de Junts per Catalunya (JxCat) també és reuniran periòdicament a Brussel·les amb Puigdemont, 130 president de la Generalitat. JxCat, candidatura electoral i política encapçalada pel president Puigdemont, s’ha convertit en el principal eix del sobiranisme democràtic i pacífic català. El sobiranisme (JxCat, ERC, CUP), malgrat la forta repressió de que ha estat i és objecte, ha guanyat en vots i escons a l’espanyolisme unionista del 155.

3. Aquestes reunions del Govern català i de JxCat a Brussel·les serviran per internacionalitzar i europeïtzar encara més l’afer català. Quedarà clar que Catalunya vol una Europa que ha de ser cada vegada més democràtica i defensora dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles. També és mostrarà a les institucions europees, als governs democràtics del món i a l’opinió pública en general el baix nivell democràtic d’un estat borbònic espanyol que compta amb accions repressores com les de l’1 d’octubre contra catalans pacífics i desarmats, amb exiliats i presos polítics.