El repressiu 155 (PP, PSOE/PSC, C’s, junta electoral) no podrà encadenar el groc del sobiranisme i la llibertat (ERC, JxCAT, CUP).

L’Espanya monàrquica es dura però feble i te por. Els seus defensors polítics, mediàtics i judicials estan malaltissament obsessionats pel groc. El persegueixen, el prohibeixen, el tornen subversiu. ¿Per què? Perquè els homes i les dones del poble català converteixen el groc en símbol i exigència de llibertat, democràcia, solidaritat, sobirania. ¡Que bell es aquest color com el fruit groc del llimoner i la flor groga de la ginesta!.

Recorda aquell  “Inici de càntic en el temple” de Salvador Espriu sempre vigent… que un dia fou musicat per un, ai las, absent Raimon, desaparegut per jubilació en un temps en que el poble cerca la seva llibertat.

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes”.

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.