Fe, raó, vida, dubtar, ateisme, agnosticisme, cristianisme, Església, Evangeli, Jesús, experiències personals fou matèria de diàleg en un dels dinars setmanals de Cruïlla de Debat de l’Ateneu. Segueixen unes consideracions personals.

1. ¿Per què parlar i escriure sobre Déu? ¿Per què pensar-hi? si ningú l’ha vist mai, si potser no existeix ni aquí, ni en un àtom, ni en les galàxies infinites, ni en el nostre cor, ni més enllà.

2. Si ara i aquí no hi és o no el trobem ¿per què hauria de ser o l’hauríem de trobar un segon després de la nostra mort?

3. El ser humà pregunta des de sempre i arreu sobre el ser humà. El seu passat, el seu present, el seu futur, la seva vida, el sofriment, la mort. El sentit de tot. O l’absurd.

4. Déu ¿és un invent humà? ¿com la música, la poesia, la mística, la ciència? O Déu ¿és un descobriment humà? ¿Una troballa? ¿Potser el ser humà troba Déu o les seves petjades en aquest món i en el ser humà que també és món?

5. O la humanitat i el món ¿són un invent de Déu?¿O són fruit de l’atzar irracional?

6. Déu és un enigma, un interrogant. ¿De què parlem quan parlem de Déu?. El ser humà és un enigma, un interrogant. ¿De que parlem quan parlem del ser humà?

7. Creients i agnòstics poden pensar, sentir, experimentar l’absència de Déu, el silenci de Déu. Agnòstics i creients tenen set de respostes. Tenir set vol dir que hi ha aigua. ¿O no? La resposta a la set és l’aigua. Tenir set de Déu ¿vol dir que hi ha Déu? ¿Encara que sigui un Déu incomprensible, inimaginable?

8. El creient desitja i espera beure d’aquesta aigua que seria Déu. Espera trobar ara i a l’hora de la mort aquesta aigua, Déu. El Déu desconegut, enigmàtic, incomprensible pel nostre pensament i la nostra imaginació limitades.

9. ¿I els agnòstics? Tenen consciència d’un mes enllà de la mort malgrat ser tant racionals. A l’acomiadar-se dels morts diuen: que la terra et sigui lleu; o allà on estiguis; o sempre estaràs en el nostre cor. ¿Com poden els morts si són morts sentir la lleugeresa de la terra, o estar en algun lloc, o continuar vius per sempre en el cor dels que hem de morir?

10. No hi ha paraules per explicar Déu, ni la condició humana, ni el sentit del món, de la vida, del sofriment, del mal, de la mort.

11. ¿Com es possible que hi hagi mal i sofriment si hi ha Déu? ¿Com es possible que hi hagi mal i sofriment si no hi ha Déu?

12. La resposta humana i també cristiana als grans interrogants còsmics, humans, personals, socials passa per alliberar-se de la por, dels mites, de tot tipus de repressió, de falses morals, de llenguatges caducs, de doctrines i pràctiques esotèriques. Per uns passa, com a poble, pel compromís a favor de la democràcia, la llibertat, la solidaritat, la sobirania, la independència. I sobretot passa per cercar, dubtar, pensar, sentir, viure, estimar, compartir, esperar.

13. La fe potser és tenir el sentiment, la consciència i la convicció de que val la pena viure, estimar, compartir, esperar. I estar obert a experimentar el sentit de Déu, la seva paraula, el seu silenci, la seva absència.

14. Els sers vivents més minúsculs, els animals més grans que es mouen a la terra, els peixos, les aus, les formigues, els elefants, el gosset de casa, els gats de la veïna… no pensen ni creuen en Déu. Els éssers humans –raó, sentiment, consciència- pensen d’alguna manera, o senten, o intueixen, o creuen en Déu.

15. Els cristians no creuen en el Déu dels repressors polítics o eclesiàstics. Ni en el Déu dels carcellers que empresonen o provoquen l’exili d’innocents. Ni en el Déu dels que maten o manen matar. Ni en el Déu dels que no respecten els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Ni en el Déu del Valle de los Caidos ni del nacionalcatolicisme. Ni en el Déu dels Governs que afinen fiscals. Els cristians no creuen en aquest Déu perquè aquest Déu no és Déu. No és el Déu de Jesús que va ser perseguit, insultat, detingut, jutjat, torturat, condemnat a mort i crucificat pels poders religiós i polític.