Els bisbes de les deu diòcesis de Catalunya seran jutjats a causa dels exiliats i presos polítics catalans

          1. L’episcopat sosté que la seva missió no és política. Ha d’acceptar, però, que mirar la realitat política és política i mirar cap una altra banda també. Parlar sobre política és política, i callar també ho és. L’episcopat ha de tractar totes les realitats, inclosa la política, des de la perspectiva de l’Evangeli i de la Doctrina Social de l’Església. I també amb els criteris derivats de la defensa i promoció dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles, que inclou l’autodeterminació.
          2. L’episcopat no pot tancar els ulls al fet gravíssim que el Govern de Catalunya, i també dos líders cívics, es trobin a la presó o a l’exili. Tothom, inclosos els cristians i els bisbes, seran jutjats a causa dels exiliats i presos polítics catalans. ¿Què diuen els bisbes sobre aquest empresonament i aquest exili que colpejen la societat catalana? ¿Per què no els visiten a Madrid i Brussel·les?. Seran acusats de fer política si hi van. Si no hi van, també. Un cristià i un bisbe han de resoldre aquest atzucac deixant-se portar per l’esperit de l’Evangeli de Jesús.
          3. A l’episodi del definitiu judici final (Evangeli de Mateu 25, 34-40) Jesús posa en llavis del rei: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. Els justos li respondran: “¿Quan et vam veure a la presó, i vinguérem a veure’t”. El rei els respondrà: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi”. Després, el rei es dirigeix als altres: “Estava a la presó, i no em vau visitar”. Aquests altres respondran: “Senyor, ¿quan et vam veure a la presó, i no et vam assistir?”. Ells els contestarà: “Tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi”.
          4. El bisbe català que s’ha expressat de manera més clara i evangèlica és el de Solsona, Xavier Novell. Ha dit des de l’altar a l’acabar una missa dominical: “El que el president i els consellers cerquen amb els seus actes és legítim perquè en tot moment han mirat de trobar camins per realitzar el seu programa electoral per les vies del diàleg i la legalitat. Per tant, la conseqüència de complir allò pel qual foren escollits és que siguin cessats i empresonats no es just. Un pot estar completament d’acord en la independència. Un pot estar completament d’acord en la unitat. Això es perfectament legítim. Tots podem tenir les idees que vulguem sobre aquesta qüestió. Però no és just que per la via de la força s’impedeixi a aquest poble decidir el seu futur perquè hi té dret ja que som una nació. Nosaltres tenim dret a decidir quin es el nostre futur. No us confongueu sobre aquesta qüestió. Els cristians no ens guiem ni tenim criteris en funció de lleis positives sinó per allò que és just, veritat i digne”.
          5. O en paraules del president de Catalunya, Carles Puigdemont: “Entre barrots el Govern legítim de Catalunya és més digne que els il·lusos carcellers”. ¿Qui son els carcellers? Tots els qui donen suport al 155 i configuren el règim repressiu espanyol.