Un ressentit polític fracassat com Josep Antoni Duran Lleida escriu a “La Vanguardia” un article en que menysprea al president Carles Puigdemont.

1. Duran Lleida cita al president català tres vegades. Ho fa segons les pautes establertes per les clavegueres de l’estat, la caverna mediàtica i els partidaris de l’article 155. Una vegada l’anomena “expresident de la Generalitat”. Les altres dues, “Puigdemont”. En canvi cita una vegada a Josep Tarradellas al que denomina “president Tarradellas”. També te la barra de referir-se als consellers empresonats pel Govern espanyol com “ex governants”.

2. Duran menteix quan parla de “la tocata i fuga de Puigdemont a Brussel·les”. Menteix perquè no hi ha cap tocata i fuga. El president Puigdemont no fuig. Està a casa seva i dels catalans. Està a la capital europea, Brussel·les. Des del cor d’Europa, el president europeïtza i internacionalitza el cas català demostrant que no és un afer intern de l’estat espanyol. I des d’Europa, el president i els consellers que l’acompanyen tenen un bon marge democràtic d’actuació per defensar millor les institucions de Catalunya i el seu Govern injustament empresonat.

3. L’escàs sentit crític de Duran es posa de relleu en el fet que es fa seva la versió del virrei Enric Millo. No critica al rei Felipe VI, al president Mariano Rajoy i a altres servents de la cort borbònica que elogien la repressió violenta de la policia espanyola i de la guardia civil contra ciutadans pacífics i desarmats com va succeir, per exemple, el dia del referèndum.

4. A Duran li son aplicables unes paraules pronunciades aquest dijous pel president català. Va dir: “Entre barrots el Govern legítim de Catalunya és més digne que els seus il·lusos carcellers”. Pot dir-se: és mes digne el president Puigdemont a un humil hotel de Brussel·les que Duran a una luxosa suit del Palace de Madrid. El polític fracassat Josep Antoni Duran Lleida acaba de fitxar per la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials). Portes giratòries.