Sóc a l’antic i bell monestir
un moment
al capvespres fosc.

Poca gent pregant.
Silenci.
Silenci llarg, plàcid, dens.
S’hi està be.

Recordo els meus morts:
filla Clàudia,
avis, pares, germà, tia, cunyat.
Tinc present els morts
dels veïns i de les veïnes.
Els morts
que son part de la meva vida.
Els que han viscut
per la llibertat
de tots i dels pobles.
Del meu, del nostre poble ocupat.
Tinc present els morts aquells
que ningú recorda mai.

Sí, el silenci és intens.
Com una pregària