La repressió de l’estat espanyol contra Catalunya, inclós l’article 155 de la Constitució espanyola, posa sobre la taula l’aval que l’Església catòlica dona al dret a l’objecció de consciència i el dret de resistir. Així consta en el “Catecisme” i el “Compendi de la Doctrina Social”.
La ciutadania pot resistir-se a l’autoritat que amb les seves lleis i actuacions vulnerin els drets i les llibertats de les persones i dels pobles o nacions com Catalunya.
(Catecisme 1930) “El respecte de la persona humana implica el dels drets que es deriven de la seva dignitat de criatura… Sense aquest respecte, una autoritat només pot basar-se en la força o en la violència per obtenir l’obediència dels seus súbdits”.
(Catecisme 2237) “El poder polític està obligat a respectar ets drets fonamentals de la persona humana”.
(Compendi 395) “El subjecte de l’autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania”
(Compendi 398) “Quan una llei s’oposa a la raó, se l’anomena llei iniqua; en aquest cas, deixa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència … L’autoritat pública desatén el seu fi propi si no s’esmerça a realitzar el bé comú i, per això mateix, es des legitima”.
(Compendi 399) ”El ciutadà no està obligat en consciència a seguir les prescripcions de les autoritats civils si són contràries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli. Les lleis injustes posen els homes moralment rectes davant de problemes de consciència dramàtics: quan són cridats a col·laborar en accions moralment dolentes, tenen l’obligació de negar-s’hi”.
(Compendi 400) “Reconèixer que el dret natural fonamenta i limita el dret positiu significa admetre que és legítim resistir davant l’autoritat si aquesta viola greument i repetidament els principis del dret natural. El fonament del dret de resistència és el dret natural”
(Compendi 401) “És preferible la via de la resistència passiva, més conforme als principis morals i no menys prometedora d’èxit”.