L’ultra nacionalista Mario Vargas Llosa, destacat personatge de la revista femenina “Hola” amb Isabel Preysler, vol que el seu país natal, Perú, mantingui la seva independència i no vol dependre d’Espanya.
1. Mario Vargas Llosa és un dels oradors de la manifestació organitzada per la franquista Societat Civil Catalana (SCC) en defensa del mite de la unitat d’Espanya i en contra de la Catalunya sobirana. Una SCC que no vol urnes ni vots, i que aplaudeix la repressió policial contra gent pacífica i desarmada.
2. Vargas Llosa és un individuo esperpèntic. No sap envellir. No accepta comportar-se d’acord als seus 81 anys. Proclama el seu anti nacionalisme en teoria però és un ultra nacionalista a la pràctica. Té doble nacionalitat, no només una. La peruana i l’espanyola. Peruà de naixement (1936) va obtenir la nacionalitat espanyola (1993) per motius comercials, no patriòtics. Un fet significatiu. Mariano Rajoy va felicitar a Vargas Llossa en un tuït pel seu aniversari: “Felicidades a Mario Vargas Llosa ¡80 años! Nuestro único Premio Nobel vivo. Defensor de la libertad, orgullo de España y de toda América”. Vargas Llosa li va contestar en un altre tuït: “Gracias Mariano Rajoy por su mensaje. Deseo afirmar que soy ante todo un peruano”.
3. El “ante todo un peruano” Vargas Llosa vol un Perú republicà independent i no vol tornar a dependre d’Espanya sigui monàrquica o republicana.
4. Perú va declarar-se independent de la corona d’Espanya en l’Acta d’Independència (1821). José de San Martín va liderar la proclamació de la independència a Lima. “El Perú es desde este momento libre e independiente por la voluntad general de los pueblos y por la justicia de su causa que Dios defiende. ¡Viva la patria! ¡Viva la libertad! ¡Viva la independencia!”
5. Vargas Llosa hauria de saber que aquest “Visca la independència” és un clam de tots els pobles o nacions del món. Des de Perú a Catalunya. Però aquest figurin de l’HoIa ignora que el catalanisme supera amb aquest clam, expressat de manera pacífica i majoritària al carrer i a les urnes, el nacionalisme reivindicatiu i resistent. El sobiranisme lidera avui el catalanisme. Vol una Catalunya independent com Perú i Espanya són independents. Vol una entesa d’igual a igual entre una Catalunya sobirana i una Espanya sobirana. La relació entre Espanya i Catalunya serà així mes democràtica, més lliure, més solidaria. Llàstima que el vellet Vargas Llosa doni suport a una SCC que, si pogués, liquidaria la independència del Perú per sotmetre-la al rei que és fill del rei imposat pel dictador Francisco Franco.