El franquista Rafael Hernando (en la foto aixecant el braç), portaveu parlamentari del partit més corrupte d’Europa, PP, té la poca vergonya de qualificar de “nazi” l’aturada del 3 d’octubre en que participen milers i milers de catalans demòcrates. Hernando sap tant de franquisme i nazisme que coneixerà que el creador de la diabòlica propaganda hitleriana fou un individuo sense ètica, el sinistre Joseph Goebbels.

Onze són els principis propagandístics goebbelians. Són aplicats pel Govern d’Espanya contra la sobirania de Catalunya? Els internautes decidiran la seva opinió.

1. Principi de simplificació i de l’enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar l’adversari en un únic enemic.

2. Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en suma individualitzada.

3. Principi de la transposició. Carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventa altres que les distreguin”.

4. Principi de l’exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.

5. Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus a qui va dirigida. Quant més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar.

6. Principi d’orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentar-les una i altra vegada des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí ve també la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en veritat”.

7. Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l’adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai no han de poder contrarestar el nivell creixent d’acusacions.

8. Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d’informacions fragmentàries.

9. Principi de la silenciació. Apaivagar les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari, també contra-programant amb l’ajuda de mitjans de comunicació afins.

10. Principi de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d’odis i prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11. Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer molta gent que pensa “com tot el món”, creant una falsa impressió d’unanimitat.