El manifest de 400 sacerdots de Catalunya a favor del referèndum d’autodeterminació ha estat enviat al Vaticà amb una carta dirigida al Papa Francesc.
1. El manifest i la carta dels sacerdots ha disgustat i ha provocat preocupació al Palau de la Moncloa. El Papa, però, dona bona acollida al plantejament cristià, eclesial i cívic dels sacerdots i rebutja la repressió endegada pel president Mariano Rajoy perquè el diàleg sempre ha de prevaldre sobre les accions repressives.
2. La carta a Francesc diu: “S’ha fet pública la protesta del Govern espanyol davant la Santa Seu per aquesta iniciativa nostra en defensa dels drets legítims del nostre poble, que s’afegeix als comunicats dels bisbes catalans, dels abats i abadesses de Catalunya i de nombroses entitats cristianes, i per aquest motiu, li demanem fraternalment que demani al Govern d’Espanya, públicament o mitjançant vies diplomàtiques, que revisi la seva visceral oposició a aquest referèndum reclamat pel 80% de la població i cessi les seves actuacions repressives, i així permeti al Govern de Catalunya, legitimitat pel Parlament català, a procedir amb garanties en la realització d’aquesta consulta el proper diumenge, 1 d’octubre”.
3. El Papa Francesc és molt sensible als drets de les persones i dels pobles. En va parlar en la II Trobada Mundial dels Moviments Populars que es va celebrar al juliol del 2015 a Santa Cruz de la Sierra, Bolívia. Francesc va dir: “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen transitar en pau la seva marxa cap a la justícia. No volen ingerències ni ser tutelats on el més fort subordina al més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguin respectats. Cap poder fàctic o constituït té dret a privar els països pobres del ple exercici de la seva sobirania i, quan ho fan, veiem noves formes de colonialisme que afecten seriosament les possibilitats de pau i de justícia, perquè «la pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles particularment el dret a la independència (Pontifici Consell Justícia i Pau, Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 157)”.
4. El Papa Francesc, els 400 sacerdots catalans i tantes entitats cristianes estan en línia en el que va establir el bon Papa Joan XIII en la seva encíclica Pacem in Terris (1963). “Els homes de tots els països o són ja ciutadans d’un Estat independent, o estan a punt de ser-ho. No hi ha ja comunitat nacional alguna que vulgui estar sotmesa al domini d’una altra. Perquè en el nostre temps resulten anacròniques les teories, que van durar tants segles, per virtut de les quals certes classes rebien un tracte d’inferioritat, mentre altres exigien posicions privilegiades, a causa de la situació econòmica i social, del sexe o de la categoria política”.